dissabte, 17 d’octubre del 2009

Fins aviat!!!

Bé, han passat moltes coses des des passat mes de març quan vaig escriure es meu últim post. He tornat a Eivissa, tenc parella, el Barça és pentacampió, treball a sa TEF i n'Andrés Montes ha mort. Per tot això no he tengut temps d'escriure més. Tampoc és correcte que ho faci. Per això em despedeix. Aviat es tancarà aquesta direcció. Gracis a tots per col·laborar amb es vostres comentaris. Fins una altra!!!

Foc a s'olla amics!!!!!

dilluns, 9 de març del 2009

Dónde están? No se ven

Primer de tot m'agradaria felicitar el CB Puig d'en Valls pes seu èxit a sa Copa de la Reina d'enguany. Es varen classificar de miracle i han acabat sotscampiones. Simplement, es millor equip professional d'Eivissa. De futbol a Eivissa ni en parlam, d'acord? Crec que avui, 9 de març, es compleix un any des que en ZP tornà a guanyar ses eleccions. Avui us assegur que si sa cosa segueix així no repetirà. Han passat 365 dies i de lleis n'han fet ben poques. On és aquest govern? Hi ha govern? Coneixeu sa ministra d'Innovació? O és un ministre? Pocs es salven. És més seriós pareix en Rubalcaba. na Chacón va visitant ses tropes pel món, na Maleni què voleu que us digui i en Bermejo ja no hi és. Bé, deu ser caçant perdius sense llicència. En Sebastián amb moltes idees però pocs fets, na De la Vega poc lluitadora com a portaveu, en Solbes que n'està fart i se'n vol anar i es altres no pintes gaire. Fluixet fluixet. Duim només un any i aquest govern està esgotat. Em sap mal dir-ho. Llavor mos queixam que sa gent no va a votar i s'enfoten de sa política. No m'extranya. En ZP no pot anar a tapar tots es forats. I no m'estic referint a sa crisi econòmica perquè no hi ha cap govern del món que hagi trobat sa sol·lució, si és que n'hi ha. Ni tan sols es meu estimat Obama. No us fa rabi que naltros haguem de pagar ses malifetes des banquers? Es beneficis eren per ells, no? Idò ses pèrdues també cony! Bahh, em crec que arreglaré el món per escriure tot això ... Després pens que l'únic que mos queda és l'amor. Sí, de veritat. Estimar-mos i res més. A sa famili, es amics i s'al·lota o es jove. Molts ja som feliços amb això.

Foc a s'olla amics!!!!!

dimarts, 3 de març del 2009

No ens queixem tant

Bufffffff!!! Mes i mig sense dir res. No té perdó de Déu. Ho sent molt. No tenc cap excusa convincent. No devia tenir ganes de contar res i punt. I no és que no hagin passat coses. Lo bo i lo dolent del món és que sempre passen coses. N'Obama ja és president, es davanters del Barça ja no pressionen com abans, he fet un viatge a Madrid per veure en Mariño i estic a punt d'acabar un llibre que em fa molta il·lusió. Hi ha altres temes que no canvien. Segueix sent estudiant universitari d'ADE, em segueix disfressant de vaca per carnestoltes, sa cuina de casa fa fastitx, ... Tenc un parell de viatges entre ses mans que m'agradaria realitzar però no sé si tendré temps ni sous per tots. Es de València per veure na Neus durant Falles ja està pagat. Després toca Londres a veure en Manu i, es que no està tan clar, és a Lappeenranta (Finlàndia) a veure en Carlitros de alcohol corren por tus venas jugón!!!! Ja vorem ... No em sol arrepentir de gaires coses que he fet però aquesta setmana sí que plany no haver-ne fet una que ja no té remei. Anar a nes teatre a veure en Rubianes. Hauré d'esperar a anar-lo a veure a l'infern. Molt trist que en alguns telenotícies hagin dedicat només 20 segons a sa seua mort i 18 d'ells a recordar que ell va dir que es ficassin aquesta Espanya pes cul. Quins periodistes més tristos. Bé, quins editors de telediaris més tristos. Per si no ho sabíeu encara no hi ha pau al món. Mentre naltros celebram es Nadal, es carnestoltes, mos banyam a Ses Salines o gaudim d'un concert hi ha gent que mata altra gent. Al loro!!! que diria aquell. Ànims davant sa crisi. Tot és relatiu. No ens podem queixar.

Foc a s'olla amics!!!!!

dijous, 15 de gener del 2009

Pau, per què no?

Bon any nou a tots!!! Perdonau per no haver escrit abans. Ses festes són ses festes i un no té temps de res enmig de tants dinars i sopars familiars. Comença un nou any amb es típics desitjos d'amor, salut i feina. Però hi ha llocs on difícilment tendran alguna d'aquestes tres coses. A Gaza, amb bombes i projectils per enmig, complicat serà trobar al·lota, no ser ferit i molt menys tenir sous. I molts de naltros preocupats per s'examen de sa setmana que vé. Almenys naltros tenim moltes probabilitats de sobreviure una setmana més. I mentrestant ningú fa res per evitar-ho. Com que Israel és es braç dret des Estats Units hem d'estar tots callats. De sa gent que mana, és de veritat, és que mouen es fils de tot, a pocs els interessa sa pau. A pocs els interessa sa fam al món. A pocs els interessa es medi ambient. Només volen embutxacar-se quants més sous millors. Com si després, quan estiguin encaixonats i baix terra els hi servissin de res. Mentres tots aquests viuen amb el cor i s'ànima bruts. Jo no sé si hi ha res després de tot això però, per si de cas, em portaré bé. A més, costa lo mateix fer ses coses bé que malament.



Foc a s'olla bruts!!!!!