dimarts, 3 de març del 2009

No ens queixem tant

Bufffffff!!! Mes i mig sense dir res. No té perdó de Déu. Ho sent molt. No tenc cap excusa convincent. No devia tenir ganes de contar res i punt. I no és que no hagin passat coses. Lo bo i lo dolent del món és que sempre passen coses. N'Obama ja és president, es davanters del Barça ja no pressionen com abans, he fet un viatge a Madrid per veure en Mariño i estic a punt d'acabar un llibre que em fa molta il·lusió. Hi ha altres temes que no canvien. Segueix sent estudiant universitari d'ADE, em segueix disfressant de vaca per carnestoltes, sa cuina de casa fa fastitx, ... Tenc un parell de viatges entre ses mans que m'agradaria realitzar però no sé si tendré temps ni sous per tots. Es de València per veure na Neus durant Falles ja està pagat. Després toca Londres a veure en Manu i, es que no està tan clar, és a Lappeenranta (Finlàndia) a veure en Carlitros de alcohol corren por tus venas jugón!!!! Ja vorem ... No em sol arrepentir de gaires coses que he fet però aquesta setmana sí que plany no haver-ne fet una que ja no té remei. Anar a nes teatre a veure en Rubianes. Hauré d'esperar a anar-lo a veure a l'infern. Molt trist que en alguns telenotícies hagin dedicat només 20 segons a sa seua mort i 18 d'ells a recordar que ell va dir que es ficassin aquesta Espanya pes cul. Quins periodistes més tristos. Bé, quins editors de telediaris més tristos. Per si no ho sabíeu encara no hi ha pau al món. Mentre naltros celebram es Nadal, es carnestoltes, mos banyam a Ses Salines o gaudim d'un concert hi ha gent que mata altra gent. Al loro!!! que diria aquell. Ànims davant sa crisi. Tot és relatiu. No ens podem queixar.

Foc a s'olla amics!!!!!