dijous, 18 de desembre del 2008

A gastar s'ha dit

Encara estic en estat de xoc. Feia dos temporades i mitja que no guanyàvem al Madrid. Ho dic en plural perquè encara que ni jo, ni es que llegiu es bloc, marcàssim cap gol els vàrem celebrar tant o més que es jugadors culés. Però hem de passar pàgina. Ja és passat. Com s'estàtua a cavall des petit gallec amb bigot de Santander. Ja era hora. També és història ses detencions de terroristes a nes País Basc. Cap somni s'aconsegueix matant. Anau pes camí equivocat. També és quasi història aquest any 2008. Com us ha anat? Per aquí, de moment, tenim salut. Que ja sabeu, i jo també, que no és poc. Lo que no és història encara és sa crisi econòmica. I lo que mos espera!!! Heu de sabre que tot aquest tingladu que és es capitalisme està muntant perquè es rics ho siguin encara més i es pobres no els hi fassem ombra. Si es pobres deixam de consumir lo que es rics mos venen se'ls hi ha acabat es xollo. Però si naltros no compram es seus productes és perquè estam sense un duro. O perquè tenim por. Vaja, que sa cosa està xunga, o sigui que a gastar tots aquest Nadal o serà molt pitjor. Espanya, diuen, té un des millors sistemes bancaris del món. Això és bo perquè es bancs són com es motor d'un cotxe. És a dir, bàsics. Però es nostro xasis no està para muchos trotes. A Espanya sa majoria de ses empreses són petites i mitjanes. Ses poques grans empreses que hi ha moltes són estrangeres. I aquestes són ses que haurien d'invertir en I+D per fer millores i descobriments que permetessin crear nous llocs de treball. Es Govern, quan ses coses anaven bé, hauria d'haver-se gastat es sous per quan venguessin ses vaques flaques d'ara. Però un senyor de bigot i repentinat de Valladolid es va fer un fart de repetir a tot el món que ell tenia dèficit zero. Així ens va. Europa tampoc ens deixa gaire marge de maniobra amb es Pacte d'Estabilitat i Creixement. No podem passar-mos d'un 3% des PIB en dèficit públic. Diuen que l'any que ve serà pitjor. Esper estar encara per aquí i comprovar-ho. Però encara hi ha esperances. Dia 22 és sa grossa de Nadal. Tots tenim possibilitats. Tranquils, no patiu. Es rics seguiran sent igual o més rics que abans i es pobres serem iguls o més pobres que abans. Esper ser per aquí per comprovar-ho. Un altre dia ja us parlaré de sa crisi. Jejeje. Demà torn a casa per Nadal!!!!! Visca el Barça!!!!! Bon Nadal a tothom!!!!!

Foc a s'olla amics!!!!!

divendres, 12 de desembre del 2008

Punt i seguit

Queden poques hores per anar a recollir es meus pares a s'aeroport. Han vengut a sa meua graducació com a llicenciat en periodisme. Pens que per a ells és un somni fet realitat. Per a jo ho és que ells siguin aquí. També m'agradarien que sa meua germana, sa meua padrina, es meu padrí, es quatre güelos i sa meua cosina hi fossin. A ells els hi dec tot. I a valtros, es meus amics i és que no ho sou tant, també. Encara record aquell ja llunyà dia de la Mercè de 2002 quan partia cap a Barcelona per començar sa vida universitària. Allò també va ser un somni fet realitat. Com han canviat ses coses!!! Jo he canviat. Naltros canviam. El món canvia. Tot canvia. Però naltros, a diferència des polítics, canviam de veritat. Ells fan canvis per deixar-ho tot igual. Ja m'enteneu. Vaig a dutxar-me i afeitar-me. Demà us explic com ha anat tota sa parafernàlia pompeuenca.



Foc a s'olla amics!!!!!

dilluns, 8 de desembre del 2008

Fenicis? No, eivissencs!

Un sent certa satisfacció quan veu que no és un oasi enmig d'un desert, que en es mitjans eivissencs hi hagi certa discrepància i que hi tenen cabuda totes ses opinions. Dimecres 3 de desembre es periodista fenici Mariano Planells feia gala a Diario de Ibiza de sa seua no catalanitat. Ningú la posa en dubte. Diumenge s'humorista Sirvent li dóna sa rèplica a nes Dominical, just baix d'un altre article des periodista nascut a Sant Miquel, i m'estalvià feina. Ja sabeu què pens sobre tot això. Avui serà curtet. Estic cansat i vull anar a jeure. Per cert, si ho sé escric abans sobre en Titi Henry. Dissapte vull festa grossa. Es passadís va fer molt mal.

Foc a s'olla!!!!!

divendres, 5 de desembre del 2008

Tant se val d'on venim

18 a 31 i 2 a 9. Són ses lligues i copes d'Europa que tenen el Barça i el Madrid respectivament. Ni Francos, ni Di Stéfanos, ni Gurucetas. Sa diferència entre uns i es altres és sa mentalitat. No s'entén de cap altra manera. El Barça no té més títols per culpa des nostros pensaments autodestructors. Quan sa cosa funciona només pensam que al final acabarà malament en comptes de gaudir des moment. Tots sabeu que perquè el Barça guanyi ha de ser es millor. Al Madrid només li fa falta creure. Tenir fe. Com s'expliquen sinò ses darrers dos temporades? Teniem es millor equip i no vàrem guanyar res. El Madrid, en canvi, amb es vestuari fent pudor d'alcohol, apartant a jugadors com en Beckham i canviant de tècnic guanya dos lligues regalades per naltros. En vaig fart que es Camp Nou animi una puta merda. A Can Misses fan més remor. Som sa pitjor afició del món. Si enguany no guanyam res serà per culpa nostra. Avisats estam. I aquella final de Sevilla contra l'Steaua? I sa de Berna des pals quadrats i un gol en pròpia de Ramallets? I ses lesions de Schuster i Maradona? I es segrest den Quini quan anàvem líders sobrats? I es 4-0 d'Atenes? Prou!!!! que diria en Cuní. Ja està bé de ser pessimistes i de ai ai ai que patirem!!! O canviam de mentalitat o sempre serem uns loosers. Per una vegada en Laporta tenia raó: Al loro! Que no estamos tan mal!!!! Ara ja només falta que sa Senyoreta Pepis Henry deixi de fer xuts de canari i de queixar-se. Que sempre que falla li dóna sa culpa a sa gespa, li fa mal s'esquena o té sa bota descordada. Ell mai s'equivoca. Home!!!!! Que no som tan ases!!!! Visca el Barça!!!

Foc a s'olla culés!!!!!