A gastar s'ha dit

Encara estic en estat de xoc. Feia dos temporades i mitja que no guanyàvem al Madrid. Ho dic en plural perquè encara que ni jo, ni es que llegiu es bloc, marcàssim cap gol els vàrem celebrar tant o més que es jugadors culés. Però hem de passar pàgina. Ja és passat. Com s'estàtua a cavall des petit gallec amb bigot de Santander. Ja era hora. També és història ses detencions de terroristes a nes País Basc. Cap somni s'aconsegueix matant. Anau pes camí equivocat. També és quasi història aquest any 2008. Com us ha anat? Per aquí, de moment, tenim salut. Que ja sabeu, i jo també, que no és poc. Lo que no és història encara és sa crisi econòmica. I lo que mos espera!!! Heu de sabre que tot aquest tingladu que és es capitalisme està muntant perquè es rics ho siguin encara més i es pobres no els hi fassem ombra. Si es pobres deixam de consumir lo que es rics mos venen se'ls hi ha acabat es xollo. Però si naltros no compram es seus productes és perquè estam sense un duro. O perquè tenim por. Vaja, que sa cosa està xunga, o sigui que a gastar tots aquest Nadal o serà molt pitjor. Espanya, diuen, té un des millors sistemes bancaris del món. Això és bo perquè es bancs són com es motor d'un cotxe. És a dir, bàsics. Però es nostro xasis no està para muchos trotes. A Espanya sa majoria de ses empreses són petites i mitjanes. Ses poques grans empreses que hi ha moltes són estrangeres. I aquestes són ses que haurien d'invertir en I+D per fer millores i descobriments que permetessin crear nous llocs de treball. Es Govern, quan ses coses anaven bé, hauria d'haver-se gastat es sous per quan venguessin ses vaques flaques d'ara. Però un senyor de bigot i repentinat de Valladolid es va fer un fart de repetir a tot el món que ell tenia dèficit zero. Així ens va. Europa tampoc ens deixa gaire marge de maniobra amb es Pacte d'Estabilitat i Creixement. No podem passar-mos d'un 3% des PIB en dèficit públic. Diuen que l'any que ve serà pitjor. Esper estar encara per aquí i comprovar-ho. Però encara hi ha esperances. Dia 22 és sa grossa de Nadal. Tots tenim possibilitats. Tranquils, no patiu. Es rics seguiran sent igual o més rics que abans i es pobres serem iguls o més pobres que abans. Esper ser per aquí per comprovar-ho. Un altre dia ja us parlaré de sa crisi. Jejeje. Demà torn a casa per Nadal!!!!! Visca el Barça!!!!! Bon Nadal a tothom!!!!!

Foc a s'olla amics!!!!!

Punt i seguit

Queden poques hores per anar a recollir es meus pares a s'aeroport. Han vengut a sa meua graducació com a llicenciat en periodisme. Pens que per a ells és un somni fet realitat. Per a jo ho és que ells siguin aquí. També m'agradarien que sa meua germana, sa meua padrina, es meu padrí, es quatre güelos i sa meua cosina hi fossin. A ells els hi dec tot. I a valtros, es meus amics i és que no ho sou tant, també. Encara record aquell ja llunyà dia de la Mercè de 2002 quan partia cap a Barcelona per començar sa vida universitària. Allò també va ser un somni fet realitat. Com han canviat ses coses!!! Jo he canviat. Naltros canviam. El món canvia. Tot canvia. Però naltros, a diferència des polítics, canviam de veritat. Ells fan canvis per deixar-ho tot igual. Ja m'enteneu. Vaig a dutxar-me i afeitar-me. Demà us explic com ha anat tota sa parafernàlia pompeuenca.

Foc a s'olla amics!!!!!

Fenicis? No, eivissencs!

Un sent certa satisfacció quan veu que no és un oasi enmig d'un desert, que en es mitjans eivissencs hi hagi certa discrepància i que hi tenen cabuda totes ses opinions. Dimecres 3 de desembre es periodista fenici Mariano Planells feia gala a Diario de Ibiza de sa seua no catalanitat. Ningú la posa en dubte. Diumenge s'humorista Sirvent li dóna sa rèplica a nes Dominical, just baix d'un altre article des periodista nascut a Sant Miquel, i m'estalvià feina. Ja sabeu què pens sobre tot això. Avui serà curtet. Estic cansat i vull anar a jeure. Per cert, si ho sé escric abans sobre en Titi Henry. Dissapte vull festa grossa. Es passadís va fer molt mal.

Foc a s'olla!!!!!

Tant se val d'on venim

18 a 31 i 2 a 9. Són ses lligues i copes d'Europa que tenen el Barça i el Madrid respectivament. Ni Francos, ni Di Stéfanos, ni Gurucetas. Sa diferència entre uns i es altres és sa mentalitat. No s'entén de cap altra manera. El Barça no té més títols per culpa des nostros pensaments autodestructors. Quan sa cosa funciona només pensam que al final acabarà malament en comptes de gaudir des moment. Tots sabeu que perquè el Barça guanyi ha de ser es millor. Al Madrid només li fa falta creure. Tenir fe. Com s'expliquen sinò ses darrers dos temporades? Teniem es millor equip i no vàrem guanyar res. El Madrid, en canvi, amb es vestuari fent pudor d'alcohol, apartant a jugadors com en Beckham i canviant de tècnic guanya dos lligues regalades per naltros. En vaig fart que es Camp Nou animi una puta merda. A Can Misses fan més remor. Som sa pitjor afició del món. Si enguany no guanyam res serà per culpa nostra. Avisats estam. I aquella final de Sevilla contra l'Steaua? I sa de Berna des pals quadrats i un gol en pròpia de Ramallets? I ses lesions de Schuster i Maradona? I es segrest den Quini quan anàvem líders sobrats? I es 4-0 d'Atenes? Prou!!!! que diria en Cuní. Ja està bé de ser pessimistes i de ai ai ai que patirem!!! O canviam de mentalitat o sempre serem uns loosers. Per una vegada en Laporta tenia raó: Al loro! Que no estamos tan mal!!!! Ara ja només falta que sa Senyoreta Pepis Henry deixi de fer xuts de canari i de queixar-se. Que sempre que falla li dóna sa culpa a sa gespa, li fa mal s'esquena o té sa bota descordada. Ell mai s'equivoca. Home!!!!! Que no som tan ases!!!! Visca el Barça!!!

Foc a s'olla culés!!!!!

Monuments i fotos fora!!!

Des de fa un temps que sa polèmica sobre sa retirada de símbols franquistes està més de moda que mai. Recordau sa retirada de s'estàtua del Generalísimo a cavall el 2005 a sa Plaza de San Juan de la Cruz de Madrid? Cert que va ser amb nocturnidad y alevosía (sa grua la va despenjar a les 02:4o de sa matinada) però això no va ser impediment perquè alguns ciutadans enyoradissos (alguns més joves que jo!!!) anassin a despedir-la amb es braç alçat i cantant de cara a nes solei tot i que era ben de nit. En compliment de sa Llei de Memòria Històrica s'Ajuntament de Barcelona retirarà ses plaques des Ministerio de la Vivienda amb es jou i ses fletxes que es ciutadans ho demanin. N'hi ha més de 4.000 en tota sa ciutat. Però hi ha un monument prop de casa que si no m'ho diuen mai hauria pensat que estàs dedicat a nen José Antonio. És un armatoste que a sa seua base té uns pagesos treballant amb una piscineta prop. De fet des de 1981 ja no està dedicat a nes fundador de La Falange perquè li tregueren un placa amb un retrat seu i es típic jou i ses flextes. Ara s'ha decidit destruir aquest monòlit. Aquests monuments són vergonyosos i han de caure. Estic en contra des que diuen que és part de sa nostra història i s'ha de conservar. Tenen raó, però és una història horrible que molesta a molta gent que va patir durant 40 anys. No hi ha cap raó perquè segueixin existint. Posaré un exemple. Potser és un poc banal i frívol però a jo em serveix. Quan un ho deixa amb sa seua al·lota o es seu jove treu ses fotos des suru, no? Formen part de sa nostra història però no tenim perquè veure fotos seues cada dia. Ho duim per dins i prou. Si ses fotos van fora, es monuments també.

Foc a s'olla democràcia!!!!!

Uns pocs elegits

Estariem tots d'acord si afirmàs que sa xocolata és deliciosa? I si us digués que El País és un bon diari? O que és Beatles són meravellosos? I que en Messi és un magnífic futbolista? Està clar que totes ses opinions són, evidentment, subjectives i, per tant, no tenim perquè pensar tots igual. Però crec, sense por a equivocar-me, que una majoria de naltros respondriem afirmativament a ses qüestions plantejades abans. Jo sé distingir un esportista mediocre d'un fora de sèrie. Reconec si un grup de música és bo o d'un altre món o si un diari em vol enganyar. En canvi, per què Las Meninas de Velázquez és o no un bon quadre? I es Gernika den Picasso? Segons he sentit sempre ambdós ho són, però sóc incapaç de raonar-ho. I encara tenc menys idea si parlam d'art contemporani, com ses obres den Miquel Barceló. Avui s'ha presentat sa cúpula de sa Sala de los Derechos Humanos y la Alianza de las Civilizaciones de sa seu de l'ONU a Ginebra (Suïssa) decorada per s'artista mallorquí. (Pas de comentar es sous que ha costat ni qui els pagarà ni res d'això). Un treball que representa la mar i una cova amb estalactites al mateix temps on es guanyador des Príncep d'Astúries ha utilitzat 35 tones de pintura i dos anys de feina junt amb quinze persones més. Sent frustració per no poder entendre s'art. Per no poder apreciar es detalls que fan que unes pinzellades passin de ser polides a meravelloses. I no parlem d'escultura o d'art abstracte... Sincerament, sa gent capaç d'admirar aquestes obres i de veure-hi més enllà són uns elegits. Tenen un tercer ull amb es que veuen coses que es demés no podem imaginar. Unstenen sort. Es demés mos agrada es futbol.

Foc a s'olla artistes!!!!!

Ja hi ha pebrassos!!!

Estam en època de pebrassos. Anar a buscar-ne és un des esports nacionals eivissencs. Es Amunts i Es Avalls plens de pitiüsos fonyant estepes i esparregueres buscant es bolet per antonomàsia a sa nostra terra. Però diuen que no és s'únic. Sa veritat és que jo n'he vist d'altres però es meus majors, com si no hi fossin. De fet en Joan Lluís Ferrer d'Es Diari ens ho explica. Diu que, fins i tot, n'hi ha de verinoses que poden arribar a matar a qui se les mengi. Anau amb seny al·lots!!! I és que a partir d'ara ho tendreu fotut es que penseu que a Holanda en podreu tastar perquè acaben de prohibir sa venda de bolets al·lucinògens. Res, a conformar-se amb es porros. Dir-vos també que estic content per s'eliminació del Real Madrid a mans del Real Unión de Irún a sa Copa del Rei (ho dubtàveu???). Lament, però, sa lesió den Van Nistelrooy que és un tio que em cau molt bé. Per cert, sabeu que sa pròxima temporada sa final de Champions és a nes Bernabéu??? Us imaginau una finalíssima Madrid-Barça??? Us agradaria??? (Mirau sa peli Tempus Fugit, és boníssima). Ahhhh!!! Agafaré s'expressió d'oasi català per adoptar-la i parlar de s'oasi pitiús. Per fi estar lluny de sa capital balear de cuyo nombre no quiero acordarme i no tenir ses infraestructures que ens toquen ens ha beneficiat. Ses dos illes que estan al nord de les Pitiüses s'han quedat a les fosques un parell llarg d'hores per culpa d'un llampec. Ja, ja, ja. Sort a London Manu!!! Aquesta vegada no fallaré i vendré a vore't.

Foc a s'olla pebrassos!!!!!

Yes, we can!!!

Sí, hem pogut. Barack Hussein Obama s'ha convertit en es primer president negre d'Estats Units. Dia històric pes nord-americans i per la resta del món. Què els hi costaria a nes polítics de per aquí valer sa meitat que es de per allà? Aquí es polítics són avorrits, no són mica carismàtics, els hi falta oratòria, ... Allà almenys semblen trets de pel·lícules de Hollywood. A ells me'ls crec encara que m'estiguin fotent sa trola més grossa del món. I si no vos ho creis llegiu es discurs de n'Obama. És magnífics!!! Cap insult ni retret a ningú. Tot mans esteses. Just igualet que aquí. Sempre podrem dir que sa nostra història es remunta molts segles endarrera però ells amb poc més de dos-cents anys tenen un sentit de sa democràcia que aquí Déu sap quan el tendrem. Per què no es respecten totes ses idees? Per què no es defenen amb ses armes de sa democràcia? Quan desapareixeran ETA i es de s'aguilutxo? A vore quan deixarem de veure símbols feixistes a nes camps de futbol i a ses manifestacions. Vénen temps nous, temps de canvi. Esper que sí. Ho esperam tots. Martin Luther King tenia un somni. Avui s'ha començat a complir.

Per cert, ja es pot consultar aquest bloc en es Cercabloc, un directori de blocs en català des Països Catalans.





Foc a s'olla Obama!!!!!

Prou d'innocència!!!

Torn a ser aquí. Després d'un cap de setmana amb es de casa ja estic immers dins aquesta jungla coneguda com Barcelona. No sabeu quant pagaria per haver acabat sa ditxosa carrereta que vaig començar farà ja set temporades!!! Alguna cosa no funciona bé en es sistema educatiu d'aquest país. O potser falla, més que res, s'educació de sa gent. No fa falta que us digui que estam a sa coa de tot lo bo però, això sí, som es millors del món en fotre-mos raies de farina. I encara diuen que baixa. Deu ser que sa gent no té tants sous per comprar-ne. Per cert, 3 de cada 100 persones diuen haver-se esnifat una línia en es darrer any. Mirau sa llista d'amics des Facebook a vore si valtros en coneixeu més de tres. Ja no és sa droga des triomfadors. Feis sa mateixa llàstima que es que es piquen en es Yonqui Park de Vila, ho sent molt. Si voleu ajuda m'ho deis. Però jo no volia parlar d'això avui. Sa meua ingènua mentalitat l'any 2002 em va fer creure que sa Universitat, amb majúscula, era un lloc on m'ensenyarien a pensar sobre fets que mai hauria imaginat. Que podriem debatre i discutir sobre el que passa a la vida. Què innocent!!! Acabaré tornant a Eivissa, si Déu vol, amb dos carreres però tornaré enfadat i decebut perquè crec que, a vegades, he après més a nes Seminari que aquí. En tot cas, com a experiència vital no té preu. Es amics coneguts i es moments viscuts superen es moments difícils i complicats. Ja no sóc tan innocent.

Foc a s'olla amics!!!!!

Radioteràpia ja!!!!!

Primer de tot, felicitar a na Neus que dilluns va complir 23 anys. Sa memòria passa males passades. Bé, de fet no tenc excusa. Se'm va olvidar i punt. Aquí hi som es dos a nes tren de Sòller l'any passat. També dir que avui és es des meu pare. N'ha fet 51. Hi ha hagut algun dia que pensava que no hi arribaria. Però ell és caparrut i encara mos vol fer companyia. I que duri!!! Molts anys papi!!! I sa güela, que ja ha tornat de Palma on ha anat a fer una visita a nes metges de Son Dureta. A vore si es polítics deixen d'embutxacar-se tants de sous i comencen a fer servir es sentit comú. Radioteràpia a Eivissa ja!!!!! Quan hi haurà un partit eivissenc de veritat??? Es des PSOE i des PP tenen ses mans lligades, no tenen prou autonomia. Depenen de Palma i de Madrid. Prou de sucursalisme!!! O espavilam o seguiran fotent-mos es sous!!! M'estic tornant d'un radical... Per cert, avui a El País hi ha un article den Josep Ramoneda en què no canviaria ni una coma. És més, em fa molta rabi no haver-lo pogut escriure jo. Més que res el més important és sa descripció que fa de sa dreta espanyola, una part d'ella encara hereva des franquisme. Llegiu-lo i ho comentam si voleu. Per cert, es que vàreu viatjar a Euskadi encara no fa dos setmanes que sapigueu que s'artista que va decorar sa Basílica de Aránzazu, en Jorge Oteiza, enguany es celebra es centenari des seu naixement. Brutal aquest home!!! Tot un catxondu.

Foc a s'olla bruts!!!!!

Dos no s'abarallen si un no vol

Ara tenc sa mateixa sensació que quan el Barça guanya de pallissa o sa nit que un ha pillat (no fa falta que estigui bona) o quan un està de botellón amb es amics o de sopar amb sa família de veritat. És a dir, que no vull que s'acabi mai encara que sàpiga que, d'un moment a s'altre això passarà. Ho dic perquè sé que s'etapa d'universitari s'acaba. Si més no, està més prop que mai. Molts de valtros ja no sou ni a Barcelona, d'altres us queden pocs dies per anar-vo'n i jo ni tan sols sé lo que faré d'aquí pocs mesos. El que és segur és que començarà una etapa nova i que vull que valtros hi seguiu formant part allà on sigui com fins ara. Sa qüestió és que aquest cap de setmana he estat a Eivissa per ballar a Sant Rafel, un poble des centre de s'illa amb unes platges que ni a Madrid. Hi ha fets que no tenen explicació ni val la pena sabre-ho ja. Ses coses passen i punt, no? Tu sabràs. També he anat a Sant Vicent a veure sa XXIV Pujada a Sa Cala. Només un cotxe se la va fotre. Sa de gent eivissenca que encara no haurà anat mai a n'aquest poble. Sa de murcianus que no hauran passat mai de Sant Gertrudis. Sa de desagraïts i FDP que despotriquen d'Eivissa i des eivissencs. Sa vida mos posa a cadascú a nes seu lloc. Temps al temps. Deman perdó a tots es que he fet mal en aquesta vida. Mai va ser malintencionat.

Foc a s'olla eivissencs!!!!!

Batzokis i Alkartetxes a Bardulia

Es pot dir que acab d'aterrar d'Euskadi i ja l'enyor. Es de Sa Colla de Labritja hem tornat sa visita que Korosti Dantza Taldea ens va fer a Eivissa es mes d'agost. I com diria Don Pep, es capellà de Sant Joan, fantàstic!!! Sa veritat és que sa millor manera de sortir de sa ignorància i olvidar-se des tòpics és viatjar i conèixer món. Euskadi i, concretament Guipúscoa i més encara Donosti, és preciosa. Hi heu d'anar algun dia. Encara que sigui per afartau-vos de txakolin i de pinxos bascos. Si voleu gaudir d'aquestes delícies gastronòmiques uns bons llocs per fer-ho són es batzokis i es alkartetxes. Es primers, es pot dir, que són es punts de trobada des simpatitzants des PNV on es reuneixen i fan ses seues xerradetes. Vaja, que són com ses seus socials on també hi ha bar i restaurant normalment. Quan anàrem a Gernika dinàren en un d'ells. I es alkartetxes, per sa seua part, són ses seus socials de Eusko Alkartasuna (EA). A Legazpi esmorzàvem en un d'aquests llocs. Hi ha que dir que tothom qui vulgui pot entrar-hi pertanyi o no a aquests partits. I si no saps a on els pots trobar et recoman anar a Bardulia. Aquest territori no és més que Guipúscoa abans de s'arribada des romans. És a dir, que es guipuscoans es consideren bárdulos que és com si es eivissencs es considerassin fenicis. Però ells amb raó. Per cert, també vaig tenir temps de jugar a pilota basca. Increïble, enganxa un munt. És com s'avantpassat des pàdel. N'Eneko i en Jon, dos garrits d'onze o dotze anys ens feren córrer moltíssim a part d'apallissar-mos a nen Marc i a jo. També ens ensenyaren a apreciar s'art des millor escultor basc Eduardo Chillida. Es artistes de veritat tenen sa ment en un nivell superior. Menjar, paisatge, cultura i, sobre tot, gent encantadora. Per tot això i més. Gora Euskal Herria!!!

Foc a s'olla bascos!!!!!

Mare, pàtria, llengua i fe

Mare, pàtria, llengua i fe. Segons el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Lluïs Martínez Sistach, sobre aquestes quatre idees s'ha de tenir una especial sensibilitat. És a dir, no se'n pot fer broma. Ho ha dit al programa Telemonegal de BTV. Si us aturau a pensar-ho només quinze segons veureu com té tota sa raó. I com sa pàtria d'un és d'allà on es sent doncs sa meua és Eivissa. I qui va contra Eivissa ho ha de pagar. I si un s'intenta aprofitar des seu poder i perjudica a nes demés també ha de pagar. I si n'Antonio Huerta, sa seua dona, es seu fill i sa seua nora han fet mal a Eivissa per beneficiar-se hauran de pagar. Ja poden ser a Argentina, al Carib o a Pekín o a Pokón, que es pes de sa justícia, un dia o s'altre, caurà sobre ells si es demostra que són culpables des delictes que se'ls imputen, entre ells es de corrupció urbanísitca. És tot un avís per a navegants: qui la fa, tard o d'hora, la paga. Qui s'ha aprofitat d'Eivissa i des eivissencs ho pagarà. No ho dubteu. Temps al temps. Per cert, segons Jesús Álvarez (Telediario 2 de TVE) Barça i Espanyol no són equips espanyols. És lo que té ser un llegidor de teleprompter. És broma, un lapsus el té qualsevol. Però ja era hora que algú s'atrevís a dir lo que tothom pensa. I manda huevos que ho hagin de dir a TVE. Una altra cosa: un espanyol s'ha tirat en pilotes en sa fossa des Palau Imperial del Japó. Sa policia ha tardat dos hores en detenir-lo. Tot això, i altres temes, estan causats per sa crisi, no ho dubteu. Però aquesta qüestió la tractaré un altre dia.

Foc a s'olla Eivissa!!!!!

No sou herois

Avui he entès sa sort que tenc d'haver nascut i de viure en aquesta terra. A quants llocs del món un home (o una dona) és capaç de passejar tranquil pes carrer? Sempre hi ha riscos però jo he anat des de sa Plaça de Francesc Macià fins a nes pis llegint El País sense haver de mirar en cap moment al front. Això es deu perquè, primer de tot, em conec tots es semàfors fins a casa però també perquè no tenc cap por que algú m'ataqui o m'atraqui, o que em caigui un bomba damunt. Pensau-hi. Si voleu, clar. I dò durant es camí m'ha donat temps de llegir una entrevista a nes líder d'Extremoduro, Robe Iniesta. Com sabeu no sóc un seguidor d'aquest grup de rock però m'agrada conèixer què pensa sa gent d'alguns temes. Destacaria quan li pregunten per ses drogues i ell contesta que sempre ha viscut com li ha donat la gana. Assegura que mig país pren cocaïna, però que ho fa d'amagat. Robe diu: "Lo que pasa es que vivimos en un país muy moña en el que hay tantas cosas que no se pueden hacer ni decir que parece que si no ocultas las cosas eres un demonio". No, si és tota una valentia foter-se de tot. Cadascú és lliure de fer lo que vulgui però no sou herois. Feis llàstima.

Foc a s'olla bruts!!!!!

Blocaires, ja sóc aquí!!!

Buenassssssssssss!!! Ja hi tornam a ser. Gracis a tots es optimistes que heu mirat aquest bloc durant s'estiu amb s'esperança que s'obrés un miracle i hi aparegués alguna cosa nova escrita. S'estiu ha estat bastant sabàtic i només he mirat s'ordinador per veure si Espanya havia guanyat alguna medalla més a Pekín o per mirar ses notes. I de tant mirar i mirar vaig veure que ja era periodista oficialment per alegria de tota sa família que em financia sa meua estada fora de s'illa. Es pensen que ja queda menys perquè torni. Un va aconseguint fites al llarg de la vida i quan hi arriba mai passa res. Només, i no és poc, es van assolint objectius però ràpidament se'n busquen de nous i a tornam a començar. Alguns ja sabreu que he estat a IB3 aquest estiu. Tenia una miqueta de por perquè mai havia treballat a sa televisió però crec que ha estat una bona experiència. Hi ha bona gent per Sant Rafel. I evidentment aquest estiu s'ha acabat sense descobrir qui és sa dona de sa meua vida. No hi ha pressa però ... I valtros què em contau? A alguns us he vist més però d'altres no tant com m'hauria agradat. De fet m'hauria agradat estar més amb tothom però es dies encara duren només 24 hores. Mos veim més sovent per aquí, ok? Sa foto va dedicada a un tio que renega des seus amics i de sa seua terra i se'n va a sa capital d'Ejpaña coño. Esper que tenguis sort Sedanié.

Foc a s'olla al·lots!!!!!

Estiu estiuet

M'haureu de perdonar per haver deixat aquest espai sense actualitzar més de deu dies. Alguns de valtros, com en Marc Guillem, ja m'heu fet saber es vostro descontentament. I no és que no hagin passat coses tots aquests dies (com que es barco de sa foto, es THOPAGA, està fent-li companyia a nes TITANIC) però és que s'estiu fa aplatanar a un i a vegades només tenc ganes de jeure o mirar sa tele. Acab de venir de sa festa de s'esclerosi múltiple de Figueretes. Estic reventat. Això sí, estic fet un speaker i un DJ de puta mare. jejeje Es guiris me venien a preguntar si es podien gravar es CDs que posava i que a on se'ls podien comprar. A més, ja tenc pensat es regal que us faré a algun de valtros per es vostro aniversari o es algun comiat de solter, eh Mónica?¡¡¡¡ Dir-vos que sa xerrada d'ahir a can Manu amb ell i n'Àlvar va ser molt profitosa, que s'esmorzar amb en Dani, en Jordiet, Kees i n'Evander va ser surrealista i que ses canyes a nes Flotante i es kayacs de n'Adela són de puta mare. Fins ara estiu perfecte. Si això és guerra, que duri!!!

PD: M'agradaria que n'Agustinet i en Jaumet fossin més per aquí. Esper que en Philippe li vagi tot bé. A vore si en Manolo i en Mito ens conten què tal per Astúries. Axel!!! Una abraçada fortíssima per na Norma i na Carlota. Pens molt en valtros. Ara només falta que tu, sa que estàs allí amagada i no t'atreveixes a dir-me res, donis sa cara i et presentis davant meu.

Foc a s'olla amics!!!!!

Visca Cala Xuclà!!!

Què tal tot? Com us pega s'estiu? Jo, menys anar a sa platja, he fet quasi de tot. Fins i tot he vist sa selecció espanyola guanyar una Eurocopa!!! També us he de dir que dissabte vaig anar a una festa a Cala Xuclà amb na Mónica i n'Álvaro. Es meus cosins hi tenen un xiringuito muntaren una sardinada i barra lliure tota sa nit. Imaginau com va acabar!!! En juliol en tornen a fer una altra, si us voleu apuntar ja us diré quan és. S'endemà vaig haver d'anar a missa però menys mal que havia ben dormit per sa nit. JEJEJE. Demà aniré a pescar amb es meu pare que només mira sa tele tot es dia, a vore si li dóna una mica es sol. I també he ballat pagès, dos dies. Bé, ballar no gaire, només bufar sa flaüta. Us deix aquí una altra carta a n'es director d'Es Diari de sa celebració des triomf d'Espanya de diumenge passat. Sigueu feliços!!!

Foc a s'olla estiu!!!!!

M'encanta Arshavin

Jo cada dia flip més sense necessitat de prendre cap substància psicotròpica. Em pareix de puta mare, i m'agrada, que es faci un manifest de suport a sa llengua castellana. Es idiomes és un actiu de sa humanitat i, per tant, s'han de protegir. Ara bé, ses raons d'aquest em pareixen patètiques. Segons diuen es castellà està en perill per culpa de s'euskera, es gallec i es català. O sigui que unes llengües que no deuen arribar ni a nes deu milions de parlants totes juntes estan posant contra ses cordes a nes castellà. Qui s'ho creu això???!!! Per cert, curiosa carta a nes director avui a n'Es Diari. Estic totalment d'acord amb el que va dir Joan Barril a nes pròleg des seu programa Qwerty, a BTV. En Barril creu que si es castellà està realment en perill es seu enemic és s'anglès. Una mostra és sa novel·la guanyadora des premi Pulitzer 2008, La maravillosa vida breve de Óscar Wao, des nordamericà amb origens a Puerto Rico, Junot Díaz. Part de s'obra està escrita en spanglish, s'espanyol que parlen es llatinoamericans als Estats Units. En definitiva, que ja està bé de tocar es coions. Avui Espanya-Rússia. Vull que el Barça fitxi Arshavin. Es pròxim ja l'escriuré des d'Eivissa!!!

Foc a s'olla Selecció!!!!!

Què putes passa avui??!!!

En dies com avui és quan més es troba a faltar es que estan lluny i es qui més un estima. En dies com es d'avui un donaria alguna part des seu cos per estar prop des qui formen part de sa seua vida més íntima. En dies com es des meu sant, com avui, un recorda ses persones que han marcat s'existència d'un. Però un ja no sap si són fantasmes des passat o si ni tan sols varen existir mai. Un pensa, en dies de festa com avui, en sa seua terra i es seus avantpassats que tan lluitaren per tenir un tros de pa per dur-se a sa boca. Que tan patiren perquè es seus fills poguessin tenir una vida millor i sortin endavant. Que tan treballaren per deixar-mos una terra on poder-mos guanyar la vida. I ara, naltros, ens gastam tot lo que ells guanyaren en asenades i capricis que només fan que tornar-mos més bambos cada dia. Ja n'hi ha prou de pensar només en sortir de festar, anar a sa platja i comprar-se sa millor roba del món. Us omple fer tot això tenir uns calçons de cada color? Sou més feliços posant-vos més negres a sa platja que un etíop? No és més important fer alguna cosa per sa teua família, pes teu poble o per sa teua illa? Costa tant deixar de pensar un instant en un mateix/a? Pensa un instant. Què has fet de poc per augmentar es PIB des teu poble a part de pagar copes a nes locals des passatges des port de Vila o a Pachá? Què cony has fet de poc per sa cultura de sa teua illa? Què has fet per honrar es nom de sa teua família? Estàs content/a amb sa vida que dus? Creus que vas per bon camí i que ets un valen quan condueixes es teu cotxe a més velocitat de sa permesa? Què hi guanyes? Fama? Et sents millor amb tu mateix/a? Et fa feliç lligar amb quantes més ties o tios? Ets des que pensen que quants més sous millor? Cagu'n tot!!!

Foc a s'olla Sant Joan!!!!!

Cuando calienta el sol ...

En menys d'una horeta ja serà oficialment estiu. I pinta que farà moltíssima calor. Després d'una primavera humida, sobretot aquestes darreres setmanes, es presenta un estiu amb una calor i una humitat d'aquelles que fa que sa camiseta se t'aferri per tot. Dijous que ve ja seré a Eivissa. Tenc moltes ganes de veure es meus pares, na Natalia, es güelos Joan i Toni, ses güeles Catalina i Antònia, na Lina, na Yolanda, en Toni "Begueroni", en Mateu, en Blat, ... Esper un juliol de relax total. Aniré a sa platja, de compres, de festa, a dinar a cas güelus, a vore sa meua fiola Nerea, es meu padrí, a ballar pagès, ... I en agost a treballar a IB3. Crec que estaré a sa tele. A veure com m'apany. Tenc ganes de veure es companys periodistes. Ja us contaré com va anant s'estiu. Avui ha estat curtet.

Foc a s'olla estiu!!!!!

Sortir per sa porta gran

No fa falta avisar que no sóc cap entès en sa matèria però com que m'agrada empapar-me de tot el que diuen es diaris digitals he pogut observar que en José Tomás és un déu vestit de matador de toros. Fa unes quantes setmanes que mir amb atenció es videos de ses seues faenas i cada vegada em qued amb sa boca oberta. Si hi podeu reparar fixau-vos com es queda immòbil quan un animal de quasi 500 quilos passa fregant sa chaquetilla. Un pase darrera un altre amb es olés des públic de fons. D'ell diuen moltes coses. L'anomenen es torero republicà perquè quan el Rei el va a vore a una plaça mai li dedica es bou que matarà. És un home molt tímid, des de l'any 2000 que no dóna cap entrevista. Res a veure amb sa típica imatge de matador de toros que surt a ses pàgines de sa premsa rosa. No vol torejar a cap plaça de quita y pon, ni a cap festival que sigui retransmès per sa televisió. Tampoc dóna alternatives a cap torero. Només viu per torejar, per ser es millor. L'han comparat amb es genials Manolete, es seu ídol, i Juan Belmonte. No resa a cap sant ni a la Verge. El 2002 va retirar-se per sorpresa després d'unes corridas no gaire bones. 5 anys després va reaparèixer a sa Monumental de Barcelona, on abans ja havia tingut molts d'èxits. Aquest diumenge ha torejat a Las Ventas de Madrid, una plaça mítica i duríssima junt amb sa Maestranza de Sevilla, on des de fa moltes dècades cap matador és capaç de tallar 4 orejas i es rabo. Aquest és es gran objectiu des diestro de Galapagar (Madrid). Per cert, diumenge el varen embestir 3 vegades. I Es segon toro des seu lot el va matar tenint 3 cornadas. Cobra entre 250.000 i 400.000 euros per corrida. Sense cap dubte ja és un mite en vida. Només té 32 anys. Crec que ell ja sap que es seu destí és morir a un plaça. Ja va dir una vegada que prefereix que es bou se l'endugui per davant a donar una passa endarrera.

Foc a s'olla diestro!!!!!

I love this game

Diumenge rodó esportivament parlant. La Penya Esportiva de Santa Eulària ha pujat a Segona Divisió B després d'empatar a 0 a Don Benito (Badajoz). Això suposa que per primera vegada a sa història hi haurà dos equips eivissencs a sa categoria de bronze des futbol espanyol, l'Eivissa i la Penya. Felicitar l'Atlètic Balears que també ha aconseguit es seu objectiu i l'any que ve jugarà a Segona B. A més, l'Eivissa ja té tècnic. Serà Joan Francesc Ferrer "Rubi", ex entrenador de l'Espanyol B. Esperem que tengui molta sort perquè superar sa feina feta per en Lluís Elcacho no serà fàcil. Per cert, el Barça B torna on allà on li correspon. A vore si en Pep també sap tornar es primer equip allà on toca. L'Eivissa B ha pujat a Tercera. En tennis en Rafel Nadal ha guanyat es seu primer torneig damunt herba. Ha estat a Londres, a Queen's. Esperem que a Wimbledon dins d'una setmana li vagi de meravella i pugui destronar en Roger Federer. En bàsquet ses coses estan més fotudes. En Gasol juga aquesta matinada es cinquè partit de sa final de sa NBA contra es Celtics. Si perden ja s'haurà acabat tot. Jo de petit era més des Celtics que des Lakers perquè pensava que aquests eren molt flipats. M'agradava més en Larry Bird que en "Magic" Johnson. Durant sa setmana també he estat testimoni de ses victòries de sa selecció espanyola a s'Eurocopa. Se'm fa un poc pesat lo de Podemos!!! i parlar tot es dia de la Roja.

En Jordi i jo hem vist un partit guapíssim avui: Turquia 3 - República Txeca 2. Faltava un quart d'hora i es txecs guanyaven 0 a 2. Mentre miràvem es partit hem parlat de Gran Bretanya, Regne Unit, Anglaterra, Escòcia, Gal·les, Irlanda i Irlanda del Nord. Sabeu com estan muntats aquests països? Són països? Jo us ho cont, perquè abans no li he acabat d'explicar bé a n'Agustinet. Regne Unit és un país format per Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Gran Bretanya només és una illa que com es seu nom indica és sa grossa on hi ha Anglaterra, Escòcia i Gal·les. I Irlanda va apart. Després hi ha gent a Irlanda del Nord que es vol ajuntar amb Irlanda del sud, que són es catòlics i terroristes de sa banda IRA. Però això ja és una altra història. Avui us he fotut un poc es rollo però és que feia dies que no us deia res. Esper que us hagin anat bé tots es exàmens i es que encara us quedin vagin millor. Ah!!! Sabieu que sa Reina d'Anglaterra ho és també de Canadà, d'Austràlia i de molts altres llocs i que, per tant, és es seu cap d'estat? Esperem que dins tres setmanes en Nadal pugui donar-li sa mà amb sa copa de campió de Wimbledon a s'altra.

Foc a s'olla esportistes!!!!!

Don't worry, be happy

Perdonau que tengui això un poc olvidat però com ja sabeu s'època d'exàmens és criminal per a tothom. Per tant, moltes gracis per perdre un ratet des vostro valuós temps per visitar aquest espai. S'escrit d'avui el dedicaré a demostrar que tots es problemes que tenim avui no són com els imaginam. A tots ens ha anat malament algun examen (a tots menys en Jaume Payeras) i hem estat tristos i decaiguts algunes hores, algun dia o, fins i tot, aguna setmana. Clar que fot haver estat estudiant durant dos setmanes a tope, haver escoltat es professor fer es seu discurset durant quatre o cinc mesos o haver pagat cent i pico euros per unes classes de repàs intensiu per després suspendre. Però la vida no està per anar plorant pes racons i maleint sa nostra mala sort. La vida és tan valuosa que no ens podem permetre perdre ni un segon. Sigueu feliços es màxim temps possibles. Deixau de barallar-vos amb ses vostres parelles. Parau de discutir amb es amics. Aixecau-vos des sofà i apagau es televisor (això va per jo mateix). Ja sé que això pareix més un mail encadenat d'aquells que fa tanta ràbia rebre i que et diuen carpe diem però és que tenen raó. Aprofitau es temps amb sa família i es amics com si fos lo darrer que fessiu a sa vostra vida. No vull caure en sa relativització de ses coses. Allò que si em compar amb un boix de l'Àfrica a vore qui està millor. I do a lo millor és més feliç aquell garrit de Senegal que aquest pageset de Sant Joan. Va, venga, ànims!!! Que tots valtros teniu molts amics que us estimen moltíssim, que cada dia pensen en valtros, que us desitgen lo millor del món. Teniu sempre un somriure a sa cara, us faré ser més feliços. A agafar es bou per ses banyes!!!!

Foc a s'olla vida!!!!!

Ja hi tornam a ser

Doncs sí. Es català torna a ser es protagonista d'aquest petit lloc a sa gran xarxa global. Sa majoria haureu vist a nes mitjans sa polèmica que s'ha obert amb un editorial des director general de sa companyia aèria Air-Berlin, Joachim Hunold, en què es nega a utilitzar es català en es seus vols d'àmbit de llengua catalana, una decisió empresarial respectable. Es veu que des des Govern Balear se'ls hi va demanar per carta que utilitzassin es català. Lo fort d'aquest escrit aparegut a sa típica revista que ses aerolínies posen a disposició des seus clients dins s'avió és que gosa dir que es castellà desapareixerà a Mallorca per culpa des català. Es veu que es senyor aquest fa moltíssim temps que no es dóna una volteta per ses Balears perquè se n'adonaria d'una realitat ben diferent. I si no fixau-vos amb es vostros amics palmesans que segur que teniu: de cada paraula que diuen en mallorquí n'amollen quatre en castellà. S'Obra Cultural Balear ja s'ha posat a treballar i ha muntat una campanya per exigir respecte als drets lingüístics. Per més inri, Air-Berlin no s'ha retractat sinó que es manté ferm en sa seua posició. Es president des Govern Balear, Francesc Antich, té previst reunir-se amb aquest empresari per aclarir sa polèmica. Avui mateix aquests senyors han perdut un possible client.

Foc a s'olla OCB!!!!!

Amics per sempre

Quant crític veig per aquest humil bloc... Aquí hem vengut a parlar de coses serioses com es sopar de demà a nes Ya-Ya. Serà com una despedida oficial de sa gent des pis i sa de Barcelona. En Dani mos deixa i se'n va a sa capital del reino en busca de nous reptes, noves emocions i noves companyies. En Manolo i en Mito també mos deixen. Aquests, en canvi, van en busca de ses restes de s'antiga i mítica estació espacial russa MIR. Segons els hi han dit alguns bocins van caure a Oviedo i ells, pobres innocents, s'ho han cregut. Es veu que hauran d'estar una bona temporadeta tornant a estudiar tot el que, en teoria, han après en aquests darrers 6 anys. Per després cobrar menys que un currela (picapedrer pes pagesos) o cagar-la en sa primera operació i ser inhabilitats de per vida. Hi haurà alguna baixa sensible, com sa d'en Philippe i sa de n'Àxel. Es seu esperit, però, estarà amb tots naltros. Amén. En Manu, que s'ha escapat de ses sueques per venir a vore es germà i sa cosina i, de pas, fer algun examen si s'escau esper que vengui. Haurem de cridar s'ex-company d'ESO, Batxillerat, de bàsquet, d'habitació de Ramon Llull, de pis a Barcelona, ... en Payeras. A vore si no té cap compromís amb es de sa feina, o es de sa Pompeu... (s'ha comprat un cotxe es molt puta). Dir-vos que recordarem vells moments viscuts, que riurem molt i que, potser, cau alguna llagrimeta. Ja us ho contaré. O bé, ja podeu començar a explicar anècdotes viscudes amb aquesta colla.

Foc a s'olla amics!!!!!

Poner una pica en Flandes

Si no vaig molt equivocat crec que molts de valtros deveu pensar que Espanya és un país, si més no, singular. Té defectes i virtuts, com tots, però es fet que sa gent que hi vivim no estem gaire cohesionats, units, és destacable. (No sabeu lo molt que m'està costant posar i no posar algun adjectiu per no ferir sensibilitats) Però no som únics. Hem de destacar s'aportació d'un (avui encara) país com Bèlgica. Coneixeu cap belga? Jo no. Doncs allò sí que és un territori dividit. Meitat Flandes, meitat Valònia. Uns parlen flamenc i es altres francès. Oficialment viuen en es mateix país, són compatriotes, però realment viuen d'esquenes uns i altres. No és que jo sigui un erudit en temes belgues però és que avui he vist un reportatge de na Llúcia Oliva (professora meua) en es programa En Portada de La2. Unes de ses coses que més m'ha cridat s'atenció és que un jove flamenc va haver de demanar una beca Erasmus per poder anar a estudiar a una universitat de Valònia a 30km de ca seua. Fort no? Sa seua capital, Brussel·les, és oficialment bilingüe. Però es veu que darrerament, tot i estar a Flandes, es francès s'està imposant per sobre des flamenc i et miren malament si no parles sa llengua d'en Sarkozy. Sa qüestió és que es flamencs, es rics del nord, estan farts de treure-li ses castanyes des foc a nes valons, es pobres del sud (us sona???) i aspiren a una major autonomia (quin eufemisme!!!). Des de sa televisió pública belga ja van fer broma sobre sa possible independència de Flandes. No és estrany que Bèlgica estàs 9 mesos (de juny de 2007 fins a març de 2008) sense govern. A jo em pareix que pot ser es principi de la fi de molts estats que han estat construïts per força al llarg des segles.

Foc a s'olla Flandes!!!!!

Vull volar

Primer de tot felicitar a na Irene Toledo pes seu 24 aniversari. Esper que passi un bon dia acompanyat des seu estimadíssim Jordiet i de tots es que l'estimam. Àxel, pots estar tranquil avui no parlaré de temes seriosos. Acab de veure es darrer capítol de sa quarta temporada de sa sèrie televisiva Lost. En Dani, n'Adri i jo encara estam en estat de xoc com uns bons friquis. He de dir que jo vaig començar-la a veure en Setmana Santa i m'ha enganxat. Ara esperam que en Jordi, quan tengui temps, mos agafi i poguem continuar-la veient junts. Crec que n'Àxel també s'unirà sa temporada que ve. Evidentment no desvelaré res del que passa però és al·lucinant. Pes que no la veis tracta d'un grup de gent que sobreviu a un accident aeri i es troben en una illa on passen coses que no són normals. Crec que tots es que som seguidors us la recomanam en es que encara no ho sou. I parlant d'accidents aeris, ahir n'hi va haver dos. Un a Toledo, amb dos morts, i un altre a Honduras, en què han mort cinc persones. Es des primer accident era una avioneta que transportava paracaigudistes que es dia abans havien fet un anunci en directe per una televisió britànica. A jo sempre m'ha apassionat volar. De fet, sempre que puc deman finestra quan vol en avió per poder observar sa nostra geografia des de l'aire. És per això que he somiat alguna vegada que em tirava en paracaigudes. Crec recordar que en Mariño m'ha dit que a ell també li agradaria. I, darrerament na Neus "Rota" també m'ho ha dit. Jo no estic gaire segur, crec que em falta un poc de "valor". Si ningú em convenç ho deixaré per quan sigui un güelet i no tengui res a perdre. Estudiau molt i aprovau més.

Foc a s'olla estudiants!!!!!

No vull un altre 36

Avui ha estat un gran dia pes republicans d'aquest país: el Rei ha caigut. Però, encara hi ha republicans? On s'amaguen? De fet s'únic partit a nes Congrés que manifesta obertament que són antimonàrquics i que ho demostren ses seues sigles és ERC. Es suposa també que es altres partits nacionalistes que aspiren a ser algun dia independents tampoc volen que els segueixi governant es rei d'Espanya. Ahir es lehendakari Ibarretxe (a casa en tenim un altre: "Ari, ari, ari, Mariño lehendakari") va presentar un projecte per fer-li dos preguntes a nes bascos: si volen acabar amb sa violència dialogant una volta ETA deixi ses armes i si volen que es partits es posin d'acord sobre es dret a decidir des poble basc. Des de Madrid ja han dit que recorreran a nes Tribunal Constitucional aquesta proposta. En aquest país hi ha un problema i sa cosa no acabarà bé. Uns volen estar juntets i es altres volen estar separats. Es dret a s'autodeterminació des pobles està reconegut a nes primer article de sa Carta de les Nacions Unides però com ja sabeu que sa ONU és com una cullera, ni pincha ni corta, passa lo que passa. Per jo és com un matrimoni, si un no vol estar amb s'altre doncs que es separin i punt. A jo què m'importen es bascos? Jo viuré igual formin o no formin part d'Espanya. I es catalans igual. I es gallecs també. Pensau que es dia a dia canviaria? Notarieu alguna cosa si demà us diuen que Andalusia s'ha separat d'Espanya? Podeu pensar!!!!! Llavor hi ha es borderlines que diuen que el Barça no podria jugar sa lliga espanyola. Vaja xorrada!!! Bé que l'Andorra juga a Espanya i no passa res. Com si a sa Copa d'Europa no jugassin equips de Turquia. En es món on vivim ja no existeixen ses fronteres i menys a Europa. Que cadascú faci lo que vulgui, sigui d'allà on vulgui ser però, per favor, que no hi torni a haver-hi una altra guerra civil.

Foc a s'olla ciutadans!!!!!

Fins que la mort us separi

A poques hores d'acabar sa votació d'aquesta setmana guanya per un vot s'opció de Vildu/a. Això indica que, a part de voler desfer-vos aviat des vostro home o dona, us veis casats algun dia. I aprofitant s'avinentesa, que el Pisuerga passa per Valladolid i que divendres es casa sa professora que n'Àxel, en Dani i jo hem tengut a s'intensiu de Direcció de la Producció, vull que em conteu, si voleu, com seria es vostro comiat de solter somiat. Quin comiat li farieu a nes vostro millor amic/ga? L'emborratxarieu i l'enviarieu dins d'un barco a Liorna? O podem jugar també, com que molts de valtros teniu parella fixa, a qui pensau que serà es primer en casar-se? En Jordi i na Irene? En Manu? Na Neus i en Bernat? En Payeras? Na Roser i en Jaume? En Dani? N'Àxel? N'Adri i na Cris? En Philippe? Jo? S'accepten apostes. També podeu contar alguna anècdota des comiats que hagueu celebrat. A més, voleu casar-vos per s'església i de blanc o a l'ajuntament i davant s'alcalde? O a un jutjat? O que en Mariño us casi en un iot amb es seu títol de patró davall es braç i una gorra de marinerito? Va, olvidau-vos des exàmens per un instant i deixau volar sa imaginació.

Foc a s'olla parelles!!!!!

No amb es meus sous!!!

Estic indignat. Si hi ha alguna cosa que em rebenta és sa injustícia. Detest s'opressió des gros a nes petit, que s'aprofitin des més dèbils, que no ens paguin res a nes becaris (becari no vé de beca, on cony és sa punyetera beca???), ... Però també em foten molt es sindicats tocapilotes que es queixen només per donar pes sac un ratet. Ara resulta que es funcionaris de l'Ajuntament de Vila no en tenen prou amb ses avantatges que ja gaudeixen i demanen una sèrie de millores socials, des des meu punt de vista, exagerades. No els hi basta tenir una feina per a tota la vida, s'aigu gratuïta o 1.300 euros per cada fill universitari que estudiï fora d'Eivissa, entre altres privilegis, que ara demanen entrades gratis per qualsevol concert que organitzi l'Ajuntament, transport públic gratuït i moltíssimes més coses que em posen negre. Es director d'Es Diari, en Joan Serra, ho diu clar: No amb es meus sous. Puc arribar a entendre ses queixes des funcionaris des jutjat o de sa comissaria de policia que treballen en condicions infrahumanes i tercermundistes (si ens transferissin ses competències otro gallo cantaría potser), però s'única pega de treballar a l'Ajuntament de Vila és que si no tenen transport privat, fet que no deu ser regla general, hagin de pujar a peu fins Dalt Vila. I no tots treballen devora en Guillem de Montgrí. Ja n'hi ha prou de ser un país de funcionaris. Un país no pot tirar endavant si sa màxima aspiració des seus habitants és treballar a s'administració pública. Si hi ha alguna cosa que admir des catalans és sa quantitat de gent emprenedora que hi ha, altres zones més enllà de sa Vall de l'Ebre haurien de prendre nota. No amb es meus sous!!!!!!

Foc a s'olla emprenedors!!!!!

Hoy puede ser un gran día

No l'havia vist mai en persona i ha estat parlar d'ell i pam!, me'l trob davant casa. Us parl de n'Albert Espinosa. És un tio super alt!!! He vist com entrava amb un amic a prendre alguna coseta a nes Café de les Paraules (algun de valtros ja sap quin és). Després he agafat es tramvia i una dona que fa molt de temps que és jove s'ha caigut. Per sort no li ha passat res greu. Com es nota que avui no sé què contar-vos ... Dir-vos que ses pràctiques a COMRàdio van bé. Som molta gent, no és que hi hagi un companyerisme exagerat però no està mal. A vegades pens que em duc millor amb sa gent d'esports que no amb es meus companys d'informatius. I no és perquè no hi hagi gent jove però ... a vegades tenc més sintonia amb es que tenen una edat més avançada, no sé per quina raó. Amb qui tenc més contacte és amb na Isabel Serrano, que és sa cap de política i economia i, per tant, sa meua jefa més immediata. És una passada de tia, molt simpàtica i agradable. Fins ara m'han tractat molt bé i malgrat es desordre que pot semblar des de fora s'organització de quasi vint persones per dur endavant es butlletins horaris i s'informatiu de mitja hora a les 14h tot està molt ben muntat. No hi ha crits, no he vist renyar encara ningú, ... Hi ha errors, com per tot, però no s'acaba el món. Es primer dia vaig conèixer un mallorquí que havia treballat a IB3 quan jo i vaig estar durant s'estiu. Haviem parlat per telèfon però no ens coneixiem. Molt bon tio en Joan Barberà. També hi ha de becari en Pedro Riche, un altre mallorquí amic d'en Philippe. (Has vist el Barça de bàsquet, Pipo? Grandes!!!!!!) Per altra banda encara no sé què faré aquest estiu. M'havien oferit treballar a IB3 però ses coses estan canviant a Eivissa i no està res clar. A mi m'interessaria treballar-hi tres mesos i cobrant com tothom ja que, a la fi, faig és mateix treball que es demés. Vaig enviar un mail i un sms a qui s'encarrega des personal però encara no he rebut resposta. Ja us dic, ses coses estan embullades. Precarietat és una paraula que s'utilitza bastant en es món periodístic. Hauré d'aprendre a conviure amb ella però m'agrada arribar a sa ràdio i no sabre què faré aquell dia. Sa incertesa és es cuc aquell que fa que m'agradi tant es periodisme. Qui sap, potser demà passa un fet increïble a Barcelona davant meu i l'he de contar a tot el món. He d'estar preparat, avui pot ser un gran dia.

Foc a s'olla gent!!!!!

Yo solía besarte por los estadios ...

El Manchester United acaba de proclamar-se campió d'Europa. Jo volia que guanyàs el Chelsea. En Ferguson, s'entrenador des diables vermells, ahir va insultar un periodista i m'ha sentat malament. En fi, que ahir a la nit vaig poder gaudir amb en Jordi Gustinet d'un boníssim concert de DELUXE a sa Sala Bikini. Es grup està liderat per un gallec, Xoel López. Des que vaig llegir una entrevista seua junt amb Carlos Tarque de M-CLAN em cau de puta mare. Evidentment no arribarà mai a tenir sa veu d'en Tarque però fa lo que pot que no és poc. En Xoel és es típic tio amb look indie-pop, cabells despentinats, barbeta, Converse. Només li falten ses ulleres de pasta, deu ser perquè a ell li fan falta de veritat i en duu unes estàndar. I dò en Jordi i jo no fa gaire temps que ens aficionàrem a ses seus cançons i crec que cada vegada ens agrada més. Si podeu sentir-ne alguna o fer-vos amb algun disc seu no ho dubteu, no us defraudarà es bon humor que desprenen.


Foc a s'olla DELUXE!!!!!

You'll never walk alone

Nit màgica. Sa comunitat de vesins des número 2 des carrer de Londres encara vibra d'una nit plena de tiki-taka, de futbol fantasia. Com diria Jorge Valdano, de dibuixos animats. Un sensacional Liverpool conduït per Jordi Marí "guanya aquest partit" i per un servidor han esborrat des mapa a un Chelsea a la deriva capitanejat per l'almirant Sedanié i es grumete Eidrien. 2-0, 5-2 i 6-3 han estat es parcials d'aquesta nit. Com no, es perdedors han culpat de sa seua vergonyosa derrota a s'antiguitat del disc (Pro Evolution 6), a sa falta de pràctica (ara es porta més viciar-se al GTA Sant Andreas o mirar sèries manga en japonès) o a sa neutral actuació de s'àrbitre. Llàstima que ningú més hagi pogut presenciar sa manifesta superioritat dels managers d'Anfield Road sobre es pijos de Londres. Com s'enyoren es partits amb en Philippe "Pipo" i Axel "Botxí"!!! Quant temps fa que Manolo "trencacames" i Mito "Frodo" no ens delecten amb es seu joc? I Jaume "tiracanyes"? I Jason "Podolski"? I Kees "ous d'or"? I Sergio Madriles "el dinámico"? Es pròxim any trobarem molt a faltar aquests derbis. Gracis a tots per seguir atents a aquest humil bloc. Em feis feliç.

Foc a s'olla PRO!!!!!

Afany de superació

N'Albert Espinosa és un des meus descobriments de tarda perduda davant es televisor. És un col·laborador setmanal des programa La Tarda de BTV, presentat per na Elisenda Roca (conductura des mític Cifras y Letras de La 2) i n'Adam Martí, i té una secció de cinema. Ell és, a més de moltes altres coses, guionista de pel·lícules com Planta 4ª. Es podria dir que aquesta cinta és autobiogràfica ja que n'Espinosa de jove va tenir un càncer que li va arrencar un pulmó, mig fetge i una cama. És curiós i alhora agradable sentir ses anècdotes que explica i s'humor que desprèn tot i sa pèrdua d'aquests tres òrgans. Ell conta que abans d'arrencar-li sa cama es metge li va aconsellar de fer una festa d'acomiadament. Diu que va convidar a un porter de futbol que li havia marcat algun gol amb aquella cama, s'al·lota amb qui va ballar per última vegada amb ses dos cames, ... Diu ell que aquest acte li va servir com a dol i, per tant, a superar-ho. També comenta amb un somriure que ja té un peu a s'altre barri perquè va enterrar sa cama. A més a més, té històries de boixos que li guarden sa cama ortopèdica quan ell està a sa piscina, altres de dones que li diuen que perd oli pel carrer (sa que perdia oli era sa cama) i que ara que té una cama més moderna l'ha de carregar com si fos un telèfon mòbil perquè sinò es queda sense bateria i no podria caminar. En definitiva, un tio fantàstic que ha escrit un llibre, El món groc (Grijalbo 2008), un món que parla sobre gaudir cada segon de la vida, sobre sa por a perdre el que tenim i on sa mort no és allò que li passa als altres, segons es seu pròleg escrit per s'actor Eloy Azorín. Curiositats: Espinosa ha estat guionista d'El Club Super3, de Buenafuente o El Cor de la Ciutat. Tot un crack.

Foc a s'olla Espinosa!!!!!

Sords i cecs

Us heu adonat de sa quantitat de gent que demana sous pes carrers? Jo avui els he contat. Des de les 9 i mitja fins a les 12 n'he vist cinc. A s'Avinguda de Tarradellas un, a Travessera de les Corts dos, quan he tret una T-10 a Plaça Catalunya un m'ha vengut per darrere, dins es metro un venia Kleenex i demanava sa voluntat amb sa típica cantarella que tenen. I no he contat es que hi ha a sa placeta de s'entrada a nes metro de Plaça Catalunya. Però amb lo que m'he fixat avui ha estat amb sa reacció de sa gent davant aquesta xacra social. Segur que aquesta situació l'heu viscuda moltes vegades i us sentireu identificats: es venedor de mocadors en es metro. M'he fixat que quan es senyor està fent es típic discurs sa gent, i jo també, giram es cap i miram per sa finestra es meravellós paisatge obscur des túnel de torn. Sa nostra reacció davant aquest home o dona que ens demana ajuda és no reaccionar, fer com si no l'escoltàssim, com si no anàs amb naltros sa cosa. Després de passar es platet aquest anònim individu puja a un altre vagó amb alguns cèntims més i desapareix de sa nostra vista però, encara que dissimulem, no de ses nostres vides. Què feu quan hi ha una senyora en terra i us interpel·la amb un got des Burger King? Li mirau a n'es ulls? Quina excusa posau per no donar-li res? Que teniu pressa? Que no duis ni un cèntim? Que s'ho gastarà en droga? Que no és sa teua culpa que ell/a estigui en aquesta situació? Podem posar totes ses excuses del món però es seus problemes, vulguem o no, també són es nostros. He de reconèixer que jo no donc res mai, que sóc des que passen pes seu costat com si no els veiés. A on ha dormit aquesta gent avui? Què menjaran demà? Tenen fills? Diuen que començam a estar en crisi. No vull pensar d'aquí a un temps com poden estar es nostros carrers, tan moderns i occidentals i plens de botigues xic i de gent amb ganes de passar sa VISA per quantes més botigues millor, ornamentats amb un, dos o tres sensesostres a cada cantó.

Foc a s'olla món!!!!!

Hi havia una vegada ...

Venga va, com que vull que avui participeu activament s'actualització serà curteta. Parlarem de llibres. Es textos que més us han agradat, es que odiareu per sempre, es que no heu pogut acabar o es que us heu llegit més d'una vegada. Ses experiències que heu tengut entorn a un llibre, ses sensacions i sentiments que heu notat en acabar una novel·la, ses llàgrimes que us van caure en llegir un poema. En fi, es llibres que us han marcat tant per bo com per dolent, tant en català, castellà, anglès, suec o xinès. Aprofitau, ja que hi ha tantes filòlogues que llegeixen aquest humil bloc (Irene, Neus, Roser), per recomanar llibres a nes que mos estam iniciant. Tot i no ser un gran aficionat a sa lectura (un defecte el té qualsevol) us diré ses meus preferències. Per ara sa novel·la que més ràpid m'he llegit ha estat L'ombra del vent de Ruiz Zafón (què original eh!). Un que em va esgotar molt i al final no el vaig acabar va ser La Celestina de Fernando de Rojas. I de poesia, a part evidentment des magnífic Cel Obert de Jordi Marí i Tur (Premi Baladre 2007), crec que a molts que feren selectivitat es mateix any que jo ens van marcar Estimada Marta de Miquel Martí i Pol i s'Antología Poética d'en Luis Cernuda. Ja teniu feina per avui! Gracis per col·laborar amics.

Foc a s'olla lectors!!!

La vida dóna moltes voltes

Aquesta nit mentre sopava unes sopetes de llet com ses que ma mare em feia, i ara encara, des de fa quasi 24 anys na Irene Toledo m'ha preguntat si sa meua germana, na Natalia, vendria a estudiar a Barcelona. Ella està fent segon curs de batxillerat i he recordat que fa sis anys jo estava en sa mateixa situació que ella: a punt d'acabar es curs i d'enfrontar-me amb sa selectivitat. Sa conversació m'ha fet pensar i recordar com estava jo fa tant de temps. Com canvia la vida!!! Record que llavor lluïa un barbó que em feia més gros del que era. Encara jugava a bàsquet, amb Sa Graduada, i entrenava a un o dos equips (no ho record bé) a Sa Real. Mirau quin canvi que, fins i tot, tenia al·lota. Record ses classes amb onze persones a nes Seminari. A la meva esquerra hi havia en Nico i a la dreta en Manu. Davant teniem en Jaume i en Carlus. Tots es homes enmig de classe. Després ses dones: Aixa, Nella, Tamara, Silvia i Maite. Quin gran curs!!! No hem d'olvidar a nes de primer o, millor dit, a ses de primer. Eh, Manu??? Vaig aprovar sa selectivitat, va passar s'estiu, vaig arribar a Barcelona i vaig a molts des qui ara estau llegint això. Molts des amics i coneguts d'ara els he fet aquí, durant aquests 6 anys. Sa majoria són de sa Ramon Llull (Jordi, Dani, Philippe, Mito, Manolo, ses de sa 300, ses mallorquines i alguna catalana, ...) i amics o familiars de tots aquests (Axel, Roser, Pepe, Dani, Isa Lobato, ...). També me'n vaig endur algun amic d'Eivissa eh!!! (David, Sandra, Mónica, Neus, Carlos M, ...) Perdonau tots es qui no he nombrat, estau en es meu cor igualment. Alguns des amics els he perdut pes camí per diverses raons però mai fugiran de sa meua memòria. A tots ells i a tots valtros, gracis per compartir amb jo aquests meravellosos anys. Us estim!!!

Foc a s'olla amics!!!!!