Estariem tots d'acord si afirmàs que sa xocolata és deliciosa? I si us digués que El País és un bon diari? O que és Beatles són meravellosos? I que en Messi és un magnífic futbolista? Està clar que totes ses opinions són, evidentment, subjectives i, per tant, no tenim perquè pensar tots igual. Però crec, sense por a equivocar-me, que una majoria de naltros respondriem afirmativament a ses qüestions plantejades abans. Jo sé distingir un esportista mediocre d'un fora de sèrie. Reconec si un grup de música és bo o d'un altre món o si un diari em vol enganyar. En canvi, per què Las Meninas de Velázquez és o no un bon quadre? I es Gernika den Picasso? Segons he sentit sempre ambdós ho són, però sóc incapaç de raonar-ho. I encara tenc menys idea si parlam d'art contemporani, com ses obres den Miquel Barceló. Avui s'ha presentat sa cúpula de sa Sala de los Derechos Humanos y la Alianza de las Civilizaciones de sa seu de l'ONU a Ginebra (Suïssa) decorada per s'artista mallorquí. (Pas de comentar es sous que ha costat ni qui els pagarà ni res d'això). Un treball que representa la mar i una cova amb estalactites al mateix temps on es guanyador des Príncep d'Astúries ha utilitzat 35 tones de pintura i dos anys de feina junt amb quinze persones més. Sent frustració per no poder entendre s'art. Per no poder apreciar es detalls que fan que unes pinzellades passin de ser polides a meravelloses. I no parlem d'escultura o d'art abstracte... Sincerament, sa gent capaç d'admirar aquestes obres i de veure-hi més enllà són uns elegits. Tenen un tercer ull amb es que veuen coses que es demés no podem imaginar. Unstenen sort. Es demés mos agrada es futbol.Foc a s'olla artistes!!!!!
2 comentaris:
Quan vulguis anam a n'es macba... es meu tiu mos posa en llista! I ell tb és un forofo des futbol i del Barça! jeje
Carai, jo tb m'he plantejat moltes vegades això que dius al teu post. Jo sabria dir un parell de motius pels quals el Gernika de Picasso és considerat una obra mestra però en quant a l'art més contemporani...ja em perd una mica.
suposc que al final és tot una qüestió de sensibilitats. Tu pots anar a un museu i trobar-te una pintura que no t'agradi mica, que ni tan sols puguis entendre minimament...i després arribarà un crític i te'n farà una bona critica i trobarà mil detalls on tu no veus res...suposo que l'art, com tantes altres coses i malgrat ser tan subjectiu, continua sent en gran mesura molt elitista. Moltes vegades està subjecte a les tendencies i els gustos d'una determinada època o d'un determinat sector que és qui determina si allò és considerat art o no.
Aix, em sent ingnorant parlant d'aquests temes.
Publica un comentari a l'entrada