Vull volar

Primer de tot felicitar a na Irene Toledo pes seu 24 aniversari. Esper que passi un bon dia acompanyat des seu estimadíssim Jordiet i de tots es que l'estimam. Àxel, pots estar tranquil avui no parlaré de temes seriosos. Acab de veure es darrer capítol de sa quarta temporada de sa sèrie televisiva Lost. En Dani, n'Adri i jo encara estam en estat de xoc com uns bons friquis. He de dir que jo vaig començar-la a veure en Setmana Santa i m'ha enganxat. Ara esperam que en Jordi, quan tengui temps, mos agafi i poguem continuar-la veient junts. Crec que n'Àxel també s'unirà sa temporada que ve. Evidentment no desvelaré res del que passa però és al·lucinant. Pes que no la veis tracta d'un grup de gent que sobreviu a un accident aeri i es troben en una illa on passen coses que no són normals. Crec que tots es que som seguidors us la recomanam en es que encara no ho sou. I parlant d'accidents aeris, ahir n'hi va haver dos. Un a Toledo, amb dos morts, i un altre a Honduras, en què han mort cinc persones. Es des primer accident era una avioneta que transportava paracaigudistes que es dia abans havien fet un anunci en directe per una televisió britànica. A jo sempre m'ha apassionat volar. De fet, sempre que puc deman finestra quan vol en avió per poder observar sa nostra geografia des de l'aire. És per això que he somiat alguna vegada que em tirava en paracaigudes. Crec recordar que en Mariño m'ha dit que a ell també li agradaria. I, darrerament na Neus "Rota" també m'ho ha dit. Jo no estic gaire segur, crec que em falta un poc de "valor". Si ningú em convenç ho deixaré per quan sigui un güelet i no tengui res a perdre. Estudiau molt i aprovau més.

Foc a s'olla estudiants!!!!!

No vull un altre 36

Avui ha estat un gran dia pes republicans d'aquest país: el Rei ha caigut. Però, encara hi ha republicans? On s'amaguen? De fet s'únic partit a nes Congrés que manifesta obertament que són antimonàrquics i que ho demostren ses seues sigles és ERC. Es suposa també que es altres partits nacionalistes que aspiren a ser algun dia independents tampoc volen que els segueixi governant es rei d'Espanya. Ahir es lehendakari Ibarretxe (a casa en tenim un altre: "Ari, ari, ari, Mariño lehendakari") va presentar un projecte per fer-li dos preguntes a nes bascos: si volen acabar amb sa violència dialogant una volta ETA deixi ses armes i si volen que es partits es posin d'acord sobre es dret a decidir des poble basc. Des de Madrid ja han dit que recorreran a nes Tribunal Constitucional aquesta proposta. En aquest país hi ha un problema i sa cosa no acabarà bé. Uns volen estar juntets i es altres volen estar separats. Es dret a s'autodeterminació des pobles està reconegut a nes primer article de sa Carta de les Nacions Unides però com ja sabeu que sa ONU és com una cullera, ni pincha ni corta, passa lo que passa. Per jo és com un matrimoni, si un no vol estar amb s'altre doncs que es separin i punt. A jo què m'importen es bascos? Jo viuré igual formin o no formin part d'Espanya. I es catalans igual. I es gallecs també. Pensau que es dia a dia canviaria? Notarieu alguna cosa si demà us diuen que Andalusia s'ha separat d'Espanya? Podeu pensar!!!!! Llavor hi ha es borderlines que diuen que el Barça no podria jugar sa lliga espanyola. Vaja xorrada!!! Bé que l'Andorra juga a Espanya i no passa res. Com si a sa Copa d'Europa no jugassin equips de Turquia. En es món on vivim ja no existeixen ses fronteres i menys a Europa. Que cadascú faci lo que vulgui, sigui d'allà on vulgui ser però, per favor, que no hi torni a haver-hi una altra guerra civil.

Foc a s'olla ciutadans!!!!!

Fins que la mort us separi

A poques hores d'acabar sa votació d'aquesta setmana guanya per un vot s'opció de Vildu/a. Això indica que, a part de voler desfer-vos aviat des vostro home o dona, us veis casats algun dia. I aprofitant s'avinentesa, que el Pisuerga passa per Valladolid i que divendres es casa sa professora que n'Àxel, en Dani i jo hem tengut a s'intensiu de Direcció de la Producció, vull que em conteu, si voleu, com seria es vostro comiat de solter somiat. Quin comiat li farieu a nes vostro millor amic/ga? L'emborratxarieu i l'enviarieu dins d'un barco a Liorna? O podem jugar també, com que molts de valtros teniu parella fixa, a qui pensau que serà es primer en casar-se? En Jordi i na Irene? En Manu? Na Neus i en Bernat? En Payeras? Na Roser i en Jaume? En Dani? N'Àxel? N'Adri i na Cris? En Philippe? Jo? S'accepten apostes. També podeu contar alguna anècdota des comiats que hagueu celebrat. A més, voleu casar-vos per s'església i de blanc o a l'ajuntament i davant s'alcalde? O a un jutjat? O que en Mariño us casi en un iot amb es seu títol de patró davall es braç i una gorra de marinerito? Va, olvidau-vos des exàmens per un instant i deixau volar sa imaginació.

Foc a s'olla parelles!!!!!

No amb es meus sous!!!

Estic indignat. Si hi ha alguna cosa que em rebenta és sa injustícia. Detest s'opressió des gros a nes petit, que s'aprofitin des més dèbils, que no ens paguin res a nes becaris (becari no vé de beca, on cony és sa punyetera beca???), ... Però també em foten molt es sindicats tocapilotes que es queixen només per donar pes sac un ratet. Ara resulta que es funcionaris de l'Ajuntament de Vila no en tenen prou amb ses avantatges que ja gaudeixen i demanen una sèrie de millores socials, des des meu punt de vista, exagerades. No els hi basta tenir una feina per a tota la vida, s'aigu gratuïta o 1.300 euros per cada fill universitari que estudiï fora d'Eivissa, entre altres privilegis, que ara demanen entrades gratis per qualsevol concert que organitzi l'Ajuntament, transport públic gratuït i moltíssimes més coses que em posen negre. Es director d'Es Diari, en Joan Serra, ho diu clar: No amb es meus sous. Puc arribar a entendre ses queixes des funcionaris des jutjat o de sa comissaria de policia que treballen en condicions infrahumanes i tercermundistes (si ens transferissin ses competències otro gallo cantaría potser), però s'única pega de treballar a l'Ajuntament de Vila és que si no tenen transport privat, fet que no deu ser regla general, hagin de pujar a peu fins Dalt Vila. I no tots treballen devora en Guillem de Montgrí. Ja n'hi ha prou de ser un país de funcionaris. Un país no pot tirar endavant si sa màxima aspiració des seus habitants és treballar a s'administració pública. Si hi ha alguna cosa que admir des catalans és sa quantitat de gent emprenedora que hi ha, altres zones més enllà de sa Vall de l'Ebre haurien de prendre nota. No amb es meus sous!!!!!!

Foc a s'olla emprenedors!!!!!

Hoy puede ser un gran día

No l'havia vist mai en persona i ha estat parlar d'ell i pam!, me'l trob davant casa. Us parl de n'Albert Espinosa. És un tio super alt!!! He vist com entrava amb un amic a prendre alguna coseta a nes Café de les Paraules (algun de valtros ja sap quin és). Després he agafat es tramvia i una dona que fa molt de temps que és jove s'ha caigut. Per sort no li ha passat res greu. Com es nota que avui no sé què contar-vos ... Dir-vos que ses pràctiques a COMRàdio van bé. Som molta gent, no és que hi hagi un companyerisme exagerat però no està mal. A vegades pens que em duc millor amb sa gent d'esports que no amb es meus companys d'informatius. I no és perquè no hi hagi gent jove però ... a vegades tenc més sintonia amb es que tenen una edat més avançada, no sé per quina raó. Amb qui tenc més contacte és amb na Isabel Serrano, que és sa cap de política i economia i, per tant, sa meua jefa més immediata. És una passada de tia, molt simpàtica i agradable. Fins ara m'han tractat molt bé i malgrat es desordre que pot semblar des de fora s'organització de quasi vint persones per dur endavant es butlletins horaris i s'informatiu de mitja hora a les 14h tot està molt ben muntat. No hi ha crits, no he vist renyar encara ningú, ... Hi ha errors, com per tot, però no s'acaba el món. Es primer dia vaig conèixer un mallorquí que havia treballat a IB3 quan jo i vaig estar durant s'estiu. Haviem parlat per telèfon però no ens coneixiem. Molt bon tio en Joan Barberà. També hi ha de becari en Pedro Riche, un altre mallorquí amic d'en Philippe. (Has vist el Barça de bàsquet, Pipo? Grandes!!!!!!) Per altra banda encara no sé què faré aquest estiu. M'havien oferit treballar a IB3 però ses coses estan canviant a Eivissa i no està res clar. A mi m'interessaria treballar-hi tres mesos i cobrant com tothom ja que, a la fi, faig és mateix treball que es demés. Vaig enviar un mail i un sms a qui s'encarrega des personal però encara no he rebut resposta. Ja us dic, ses coses estan embullades. Precarietat és una paraula que s'utilitza bastant en es món periodístic. Hauré d'aprendre a conviure amb ella però m'agrada arribar a sa ràdio i no sabre què faré aquell dia. Sa incertesa és es cuc aquell que fa que m'agradi tant es periodisme. Qui sap, potser demà passa un fet increïble a Barcelona davant meu i l'he de contar a tot el món. He d'estar preparat, avui pot ser un gran dia.

Foc a s'olla gent!!!!!

Yo solía besarte por los estadios ...

El Manchester United acaba de proclamar-se campió d'Europa. Jo volia que guanyàs el Chelsea. En Ferguson, s'entrenador des diables vermells, ahir va insultar un periodista i m'ha sentat malament. En fi, que ahir a la nit vaig poder gaudir amb en Jordi Gustinet d'un boníssim concert de DELUXE a sa Sala Bikini. Es grup està liderat per un gallec, Xoel López. Des que vaig llegir una entrevista seua junt amb Carlos Tarque de M-CLAN em cau de puta mare. Evidentment no arribarà mai a tenir sa veu d'en Tarque però fa lo que pot que no és poc. En Xoel és es típic tio amb look indie-pop, cabells despentinats, barbeta, Converse. Només li falten ses ulleres de pasta, deu ser perquè a ell li fan falta de veritat i en duu unes estàndar. I dò en Jordi i jo no fa gaire temps que ens aficionàrem a ses seus cançons i crec que cada vegada ens agrada més. Si podeu sentir-ne alguna o fer-vos amb algun disc seu no ho dubteu, no us defraudarà es bon humor que desprenen.


Foc a s'olla DELUXE!!!!!

You'll never walk alone

Nit màgica. Sa comunitat de vesins des número 2 des carrer de Londres encara vibra d'una nit plena de tiki-taka, de futbol fantasia. Com diria Jorge Valdano, de dibuixos animats. Un sensacional Liverpool conduït per Jordi Marí "guanya aquest partit" i per un servidor han esborrat des mapa a un Chelsea a la deriva capitanejat per l'almirant Sedanié i es grumete Eidrien. 2-0, 5-2 i 6-3 han estat es parcials d'aquesta nit. Com no, es perdedors han culpat de sa seua vergonyosa derrota a s'antiguitat del disc (Pro Evolution 6), a sa falta de pràctica (ara es porta més viciar-se al GTA Sant Andreas o mirar sèries manga en japonès) o a sa neutral actuació de s'àrbitre. Llàstima que ningú més hagi pogut presenciar sa manifesta superioritat dels managers d'Anfield Road sobre es pijos de Londres. Com s'enyoren es partits amb en Philippe "Pipo" i Axel "Botxí"!!! Quant temps fa que Manolo "trencacames" i Mito "Frodo" no ens delecten amb es seu joc? I Jaume "tiracanyes"? I Jason "Podolski"? I Kees "ous d'or"? I Sergio Madriles "el dinámico"? Es pròxim any trobarem molt a faltar aquests derbis. Gracis a tots per seguir atents a aquest humil bloc. Em feis feliç.

Foc a s'olla PRO!!!!!

Afany de superació

N'Albert Espinosa és un des meus descobriments de tarda perduda davant es televisor. És un col·laborador setmanal des programa La Tarda de BTV, presentat per na Elisenda Roca (conductura des mític Cifras y Letras de La 2) i n'Adam Martí, i té una secció de cinema. Ell és, a més de moltes altres coses, guionista de pel·lícules com Planta 4ª. Es podria dir que aquesta cinta és autobiogràfica ja que n'Espinosa de jove va tenir un càncer que li va arrencar un pulmó, mig fetge i una cama. És curiós i alhora agradable sentir ses anècdotes que explica i s'humor que desprèn tot i sa pèrdua d'aquests tres òrgans. Ell conta que abans d'arrencar-li sa cama es metge li va aconsellar de fer una festa d'acomiadament. Diu que va convidar a un porter de futbol que li havia marcat algun gol amb aquella cama, s'al·lota amb qui va ballar per última vegada amb ses dos cames, ... Diu ell que aquest acte li va servir com a dol i, per tant, a superar-ho. També comenta amb un somriure que ja té un peu a s'altre barri perquè va enterrar sa cama. A més a més, té històries de boixos que li guarden sa cama ortopèdica quan ell està a sa piscina, altres de dones que li diuen que perd oli pel carrer (sa que perdia oli era sa cama) i que ara que té una cama més moderna l'ha de carregar com si fos un telèfon mòbil perquè sinò es queda sense bateria i no podria caminar. En definitiva, un tio fantàstic que ha escrit un llibre, El món groc (Grijalbo 2008), un món que parla sobre gaudir cada segon de la vida, sobre sa por a perdre el que tenim i on sa mort no és allò que li passa als altres, segons es seu pròleg escrit per s'actor Eloy Azorín. Curiositats: Espinosa ha estat guionista d'El Club Super3, de Buenafuente o El Cor de la Ciutat. Tot un crack.

Foc a s'olla Espinosa!!!!!

Sords i cecs

Us heu adonat de sa quantitat de gent que demana sous pes carrers? Jo avui els he contat. Des de les 9 i mitja fins a les 12 n'he vist cinc. A s'Avinguda de Tarradellas un, a Travessera de les Corts dos, quan he tret una T-10 a Plaça Catalunya un m'ha vengut per darrere, dins es metro un venia Kleenex i demanava sa voluntat amb sa típica cantarella que tenen. I no he contat es que hi ha a sa placeta de s'entrada a nes metro de Plaça Catalunya. Però amb lo que m'he fixat avui ha estat amb sa reacció de sa gent davant aquesta xacra social. Segur que aquesta situació l'heu viscuda moltes vegades i us sentireu identificats: es venedor de mocadors en es metro. M'he fixat que quan es senyor està fent es típic discurs sa gent, i jo també, giram es cap i miram per sa finestra es meravellós paisatge obscur des túnel de torn. Sa nostra reacció davant aquest home o dona que ens demana ajuda és no reaccionar, fer com si no l'escoltàssim, com si no anàs amb naltros sa cosa. Després de passar es platet aquest anònim individu puja a un altre vagó amb alguns cèntims més i desapareix de sa nostra vista però, encara que dissimulem, no de ses nostres vides. Què feu quan hi ha una senyora en terra i us interpel·la amb un got des Burger King? Li mirau a n'es ulls? Quina excusa posau per no donar-li res? Que teniu pressa? Que no duis ni un cèntim? Que s'ho gastarà en droga? Que no és sa teua culpa que ell/a estigui en aquesta situació? Podem posar totes ses excuses del món però es seus problemes, vulguem o no, també són es nostros. He de reconèixer que jo no donc res mai, que sóc des que passen pes seu costat com si no els veiés. A on ha dormit aquesta gent avui? Què menjaran demà? Tenen fills? Diuen que començam a estar en crisi. No vull pensar d'aquí a un temps com poden estar es nostros carrers, tan moderns i occidentals i plens de botigues xic i de gent amb ganes de passar sa VISA per quantes més botigues millor, ornamentats amb un, dos o tres sensesostres a cada cantó.

Foc a s'olla món!!!!!

Hi havia una vegada ...

Venga va, com que vull que avui participeu activament s'actualització serà curteta. Parlarem de llibres. Es textos que més us han agradat, es que odiareu per sempre, es que no heu pogut acabar o es que us heu llegit més d'una vegada. Ses experiències que heu tengut entorn a un llibre, ses sensacions i sentiments que heu notat en acabar una novel·la, ses llàgrimes que us van caure en llegir un poema. En fi, es llibres que us han marcat tant per bo com per dolent, tant en català, castellà, anglès, suec o xinès. Aprofitau, ja que hi ha tantes filòlogues que llegeixen aquest humil bloc (Irene, Neus, Roser), per recomanar llibres a nes que mos estam iniciant. Tot i no ser un gran aficionat a sa lectura (un defecte el té qualsevol) us diré ses meus preferències. Per ara sa novel·la que més ràpid m'he llegit ha estat L'ombra del vent de Ruiz Zafón (què original eh!). Un que em va esgotar molt i al final no el vaig acabar va ser La Celestina de Fernando de Rojas. I de poesia, a part evidentment des magnífic Cel Obert de Jordi Marí i Tur (Premi Baladre 2007), crec que a molts que feren selectivitat es mateix any que jo ens van marcar Estimada Marta de Miquel Martí i Pol i s'Antología Poética d'en Luis Cernuda. Ja teniu feina per avui! Gracis per col·laborar amics.

Foc a s'olla lectors!!!

La vida dóna moltes voltes

Aquesta nit mentre sopava unes sopetes de llet com ses que ma mare em feia, i ara encara, des de fa quasi 24 anys na Irene Toledo m'ha preguntat si sa meua germana, na Natalia, vendria a estudiar a Barcelona. Ella està fent segon curs de batxillerat i he recordat que fa sis anys jo estava en sa mateixa situació que ella: a punt d'acabar es curs i d'enfrontar-me amb sa selectivitat. Sa conversació m'ha fet pensar i recordar com estava jo fa tant de temps. Com canvia la vida!!! Record que llavor lluïa un barbó que em feia més gros del que era. Encara jugava a bàsquet, amb Sa Graduada, i entrenava a un o dos equips (no ho record bé) a Sa Real. Mirau quin canvi que, fins i tot, tenia al·lota. Record ses classes amb onze persones a nes Seminari. A la meva esquerra hi havia en Nico i a la dreta en Manu. Davant teniem en Jaume i en Carlus. Tots es homes enmig de classe. Després ses dones: Aixa, Nella, Tamara, Silvia i Maite. Quin gran curs!!! No hem d'olvidar a nes de primer o, millor dit, a ses de primer. Eh, Manu??? Vaig aprovar sa selectivitat, va passar s'estiu, vaig arribar a Barcelona i vaig a molts des qui ara estau llegint això. Molts des amics i coneguts d'ara els he fet aquí, durant aquests 6 anys. Sa majoria són de sa Ramon Llull (Jordi, Dani, Philippe, Mito, Manolo, ses de sa 300, ses mallorquines i alguna catalana, ...) i amics o familiars de tots aquests (Axel, Roser, Pepe, Dani, Isa Lobato, ...). També me'n vaig endur algun amic d'Eivissa eh!!! (David, Sandra, Mónica, Neus, Carlos M, ...) Perdonau tots es qui no he nombrat, estau en es meu cor igualment. Alguns des amics els he perdut pes camí per diverses raons però mai fugiran de sa meua memòria. A tots ells i a tots valtros, gracis per compartir amb jo aquests meravellosos anys. Us estim!!!

Foc a s'olla amics!!!!!

Dóna-li corda!!!

No pensava escriure sobre aquest tema tan aviat però ses circumstàncies manen. Darrerament sa secció d'opinió de Diario de Ibiza i, concretament, ses cartes a n'es director està que bull. Sa polèmica no és altra que sa catalanitat d'Eivissa i sa nostra llengua, es català. Fem un poc d'història? Estarem tots d'acord (i és que no que ho digui aquí sense cap problema, ses coses estan per discutir-les) que l'any 1235 ses tropes catalanes conduïdes per Guillem de Montgrí conqueriren Eivissa i, per tant, obligaren a tots es moros que quedaren a aprendre es català. Després, el rei Felip V signà es Decrets de Nova Planta que aboliren amb ses institucions pròpies de sa Corona d'Aragó després de sa Guerra de Successió (1700-1714) i, com no, imposà és castellà prohibint s'ensenyança en qualsevol altra llengua. No fa falta mencionar què va passar a sa nostra terra després de sa Guerra Civil (1936-1939) i durant es quaranta anys següents. Tot i això i per sort, es nostros avantpassats continuaren parlant sa varietat des català pròpia d'Eivissa que ha arribat fins es nostros dies, s'eivissenc. I do bé, encara hi ha gent que diu i, el que és pitjor, s'ho creu que Eivissa no la repoblaren catalans. Altres que es sorprenen que s'estudii català a s'escola i que hi hagi gent que no vulgui pertànyer en aquest estat. Persones que tenen sa barra de dir que es eivissencs no canvien d'idioma quan algú se'ls dirigeix en una altra llengua. I algun que altre despistat que demana a n'es president des Consell que salvi s'eivissenc. Evidentment, tot això ho fa sa falta d'educació, de coneixement i es parlar per parlar. Com pot ser que hi hagi gent que no entengui que sa llengua pròpia de ses Pitiüses és es català? i que s'eivissenc és un dialecte des català? i que s'idioma que està en perill és es català i, per tant, tenim s'obligació de preservar-lo? Al·lots, ens ataquen per tots es costats i naltros què fem? Callar com a bambos!!! Si naltros no defenem lo nostro qui ho farà? En Rajoy? En ZP? Anam apanyats!!! Propòs omplir sa bústia de cartes al director d'Es Diari amb escrits reivindicant es català i sa seua ensenyança en es col·legis i instituts. Jo ja n'estic preparant una. És hora que es eivissencs s'alcin d'una vegada per totes. Estic cansat de sentir que es joves som uns immobilistes acomodats. Que només ens movem quan es fan disbarats grossos (autopistes, Cala d'Hort, ...). Serà com un Maig del 68 a petita escala, sense violència i amb accent eivissenc. Què us pareix? Us apuntau?

Foc a s'olla llengua!!!!!

Nit de loosers

Per molt que ho sembli aquest escrit no té res a veure amb es de baix. Hauria d'haver estat una nit màgica. Teniem ses eines necessàries, només ens faltava que sa fortuna no ens giràs s'esquena. I, mira per on, ho va fer. A priori tot sembla molt senzill. Sempre hi ha un amic que et fa veure la vida com si tot fos perfecte i senzill, de color rosa. I vas tu, tot innocent, i te'l creus. I després es altres companys també cauen en sa temptació. Al final, tots vàrem acabar amb es dits plens de rotulador vermell i ses butxaques buides. Es nostro pas per sa moqueta, ses butaques vermelles i sa taula amb videomarcador incorporat no passarà a sa història. Tan sols dues míseres línies ens feren dibuixar un somriure i seguir amb sa persecució des nostro somni: cantar BINGO!!!!!!!!!!!!!! Nuestro gozo en un pozo pero que nos quiten lo bailao. A més, la ilusión es lo último que se pierde i mai es pot dir blat fins que està al sac i ben lligat. Ara, però, no hagamos leña del árbol caído perquè a caballo regalao no le mires el dentao (he d'anar a comprar piles pes rellotge). Per sa pròxima ja ho sé: más vale pájaro en mano que ciento volando. Però, és clar, llavor no por mucho madrugar amanece más temprano. O sigui, que ja no sé què fer al final. El que de veritat importa, però, és que si tienes un amigo, tienes un tesoro. I a jo m'agradaria ser ric.

Foc a s'olla amics!!!!!

Cap baix i coua entre cames

Avís! Aquest és un post escrit en calent i sense reflexió alguna.

Què cony us he cregut rics malcriats?!!! No us cau sa cara de vergonya? Jugau amb es sentiments de molta gent. Gent que us adora, us estima, us idolatra. Gracis a aquesta gent sou el que sou. Sa camiseta blaugrana que duieu avui no us la mereixeu. Alguns no us la mereixieu ni abans de venir. Avui algun de valtros ja sap que no està a s'alçada d'aquest club i, per tant, no tornarà a posar-se-la mai més. I no només es que estau damunt sa gespa i es que s'han borrat per es partit d'avui. Al loro!!! Naltros tenim un compromís de per vida. Valtros ni tan sols el teniu es temps que heu promès que ho donarieu tot per aquest club. Es socis us paguen religiosament es sou amb què valtros menjau, beveu, anau en es gimnàs, anau de putes, us drogau, ... Un poc més de respecte senyors perquè avui ni heu lluitat, ni heu posat sa cama, ni heu protestat a s'àrbitre més dolent del món i ni tan sols podreu dir que heu sortit amb es cap ben alt, perquè no és veritat. Com pot ser que jugadors com Marcelo, Higuaín o Gago que tendrien difícil ser titulars amb Sa Deportiva Eivissa us hagin torejat d'aquesta manera i duguin dos lligues guanyades???!!!!!!!!!! Algú m'ho pot explicar???? Només em ve en es cap pensar que ells han posat més coions que valtros. En es jugadors que ens tornàreu s'il·lusió amb dos lligues i una Copa d'Europa, moltres gracis. En es lladres i embaucadors que aquests dos darrers anys us heu arrastrat pes estadis de futbol d'Europa, Àsia i ses Espanyes, bon vent!!!

Foc a s'olla culés!!!!!

Salvem Benirràs!!!????

Sempre s'ha dit que parlant sa gent s'entén. En es cas de Benirràs s'entesa entre es polítics i es propietaris afectats ha estat impossible. Aquesta és una zona que me l'estim molt perquè es pot dir que jo vaig aprendre a nedar en aquesta platja. Sí sí, cada diumenge amb es meus pares enmig des tambors des hippies. Bé, a lo que anàvem. Que ni en Joan Boned i na Marian Suárez (PSOE-Eivissa pel Canvi), ni en Josep Juan Cardona i n'Antoni Marí Carraca (PP), ni es propietaris de ses llicències per contruir vivendes a Benirràs pogueren arribar a cap acord. Pes qui no estan al corrent de sa situació els hi explicaré a grans trets. Sa qüestió és que una vintena-trentena de persones fa molts anys adquiriren unes llicències municipals per construir vivendes a sa zona de Benirràs. Ara, però, es Govern Balear governat per partits d'esquerres vol protegir aquesta zona quasi verge i convertir-la en una Àrea Natural d'Especial Interés (ANEI) on no s'hi pugui construir. Amb aquesta situació només cal posar-se a sa pell de ses parts implicades. Començaré per es polítics. Es que governen a Balears i a Eivissa, PSOE-ExC entre d'altres. Aquests han de fer sa política contrària des seus antecessors i lo que prometeren durant sa campanya electoral. Que ve a ser allò tan cridat fa una dècada de No més ciment!!! Per tant, no han deixar de construir res. Es Partit Popular, en canvi, com que governa a Sant Joan de Labritja (municipi en es què pertany Benirràs) ha d'intentar que ses llicències que va atorgar ja fa un temps arribin a bon terme i quedar bé davant es propietaris. I aquests últims ... Doncs supòs que es deveren gastar una ensouada per obtenir una llicència per fer-se una caseta amb vistes en es Cap Bernat. Estarem tots d'acord que s'ha de preservar es medi ambient i es paisatges de sa nostra estimada terra.

Deixaré unes qüestions a l'aire. Han de pagar justos per pecadors? Ses barbaritats que s'han fet en altres indrets de s'illa ho han de patir aquests propietaris que en es seu moment obteniren legalment ses llicències? Es drets col·lectiu ha d'estar per damunt des individuals? El Barça ha de fer aquesta nit es passadís al Madrid? Venga, a debatre.

Foc a s'olla Benirràs!!!!!

Salvem n'Acebes!!!

Normalment es dijous a la nit en Jordi i jo ens disputàvem es comandament de sa tele. Jo volia seguir es darrers minuts del Barça de bàsquet en es seu partit setmanal d'Eurolliga i ell s'estimava més veure Polònia a TV3. Es partit moltes vegades ja estava decidit i optàvem per veure es primers minuts des programa d'en Toni Soler. En Jordi mai el podia veure complet perquè abans se n'havia d'anar a entrenar a futbol. Després era jo s'encarregat de contar-li si s'havia perdut alguna gag interessant, fet que solia passar amb molta freqüència. Sa qüestió és que en aquest espai televisiu sobresurt un polític interpretat magníficament per s'actor Bruno Oro. Aquest personatge no és ni més ni menys que Ángel Acebes, qui avui ha anunciat que renunciarà al seu càrrec de secretari general de Partit Popular després del congrés de la formació en juny. Tota una putada per a s'equip de Polònia que, preveient sa decisió de n'Acebes d'abandonar es barco després de sa derrota electoral des passat 9 de març, va posar en marxa una campanya perquè es polític d'Àvila no desaparegués des mapa. En definitiva, tota una pèrdua pes seguidors d'aquest programa. No dubt que en Toni Soler li trobarà un bon substitut. El que esper és que el PP no tregui a cap personatge que pugui fer-li ombra. Amb un Acebes ja n'hem tengut prou. (Gracis a tots es que heu visitat aquest bloc i en es que heu aportat es vostro comentari una abraçada molt forta)

Foc a s'olla Polònia!!!!!

Que begui sa somera!!!

Deu ser per defecte professional però sóc un asidu a ses entrevistes que fa na Mònica Terribas en es seu programa de TV3 La nit al dia. No record quin dia va ser però no fa més de dos setmanes va dur un periodista i escriptor uruguaià desconegut per jo, Eduardo Galeano. He de dir que no sóc un gran lector i em consider un ignorant en aquesta matèria. Això, però, no em va impedir que a nes dos minuts d'haver començat s'entrevista notàs que aquest home és excepcional. Evindentment té sa típica cantarella sudamericana que es fa tan aferrissossa i, a vegades, tan insoportable. Però ell és diferent. Es podria dir que és tot un filòsof. Van parlar sobre es problemes que té es nostro món: globalització, crisi econòmica, falta d'aliments, guerres, ... Només destacaré una frase seua que recordaré sempre: "Es homes estam més pendents que es nostres cotxes tenguin per beure que en donar-li de menjar a sa gent que es mor de fam". Segur que sa frase no va ser literalment aquesta, ell la va dir en castellà, però crec que sa idea s'entén. Tot un toc d'atenció a sa manera de viure que portam més d'un de naltros. S'obra mestra d'aquest escriptor és Las venas abiertas de América Latina, publicat l'any 1971 i on explica en un assaig ses causes de sa situació actual que viu aquell continent. No li perdeu sa pista.


Foc a s'olla gent!!!!!

Mare només n'hi ha una

Ja és primer diumenge de maig. Festa a Santa Eulària des Riu i dia assenyalat per totes ses mares. No per ser redundant deixa de ser cert que mare només n'hi ha una. Però com que jo tenc tanta sort i sóc així de xul·lo sempre dic que en tenc tres. És a dir, sa meua mare, na Maria, i ses dos güeles, n'Antònia i na Catalina. Des de fa uns anys que quasi mai estic per casa en dies com aquest i es convits es fan sense jo. Crec, però, que ja m'han troban un substitut. No passa res, no m'enfadaré. Amb es permís de ma mare voldria dedicar aquest escrit especialment a una de ses meues tres mares. Sé que avui no és un dia qualsevol per a ella ni per a ningú de sa família. Ara hem d'estar tots més units que mai. Necessitarà tot es nostro suport, hem de tenir a punt sempre es nostro millor somriure. Em sap mal no poder estar amb tots valtros. Aviat arriba s'estiu i estarem tots junts. Feliç dia de la mare a tothom!

Foc a s'olla güela!!!!!

La Curta

En un instant d'avorriment i després de veure perdre el Tau a sa semifinal de sa Final Four de Madrid contra el CSKA de Moscou m'he animat a emprendre aquesta nova aventura. De moment només és un experiment. A veure com surt. Dir-vos que aquí hi podreu trobar de tot. Des de notícies curioses d'àmbit pitiús, català o espanyol fins a divagacions o experiències personals. Avui començ una nova etapa, un viatge, una ballada. I a Eivissa ses ballades es comencen amb la Curta.

Foc a s'olla al·lots!!!!!