Aquesta nit mentre sopava unes sopetes de llet com ses que ma mare em feia, i ara encara, des de fa quasi 24 anys na Irene Toledo m'ha preguntat si sa meua germana, na Natalia, vendria a estudiar a Barcelona. Ella està fent segon curs de batxillerat i he recordat que fa sis anys jo estava en sa mateixa situació que ella: a punt d'acabar es curs i d'enfrontar-me amb sa selectivitat. Sa conversació m'ha fet pensar i recordar com estava jo fa tant de temps. Com canvia la vida!!! Record que llavor lluïa un barbó que em feia més gros del que era. Encara jugava a bàsquet, amb Sa Graduada, i entrenava a un o dos equips (no ho record bé) a Sa Real. Mirau quin canvi que, fins i tot, tenia al·lota. Record ses classes amb onze persones a nes Seminari. A la meva esquerra hi havia en Nico i a la dreta en Manu. Davant teniem en Jaume i en Carlus. Tots es homes enmig de classe. Després ses dones: Aixa, Nella, Tamara, Silvia i Maite. Quin gran curs!!! No hem d'olvidar a nes de primer o, millor dit, a ses de primer. Eh, Manu??? Vaig aprovar sa selectivitat, va passar s'estiu, vaig arribar a Barcelona i vaig a molts des qui ara estau llegint això. Molts des amics i coneguts d'ara els he fet aquí, durant aquests 6 anys. Sa majoria són de sa Ramon Llull (Jordi, Dani, Philippe, Mito, Manolo, ses de sa 300, ses mallorquines i alguna catalana, ...) i amics o familiars de tots aquests (Axel, Roser, Pepe, Dani, Isa Lobato, ...). També me'n vaig endur algun amic d'Eivissa eh!!! (David, Sandra, Mónica, Neus, Carlos M, ...) Perdonau tots es qui no he nombrat, estau en es meu cor igualment. Alguns des amics els he perdut pes camí per diverses raons però mai fugiran de sa meua memòria. A tots ells i a tots valtros, gracis per compartir amb jo aquests meravellosos anys. Us estim!!!Foc a s'olla amics!!!!!
6 comentaris:
Juanan! (ai, ara Joan toni?! :))
Com va tot??? S'altre dia vaig entrar un momentet al teu blog, però encara no havia pogut escriure't! Què diuen per la COM!? Content?
He dedicit penjar un comentari en aquest escrit teu perquè el tema és prou ampli com per fotre es rollo q vulgui! M'ha fet gràcia recordar sa 300...And now I'm in London! És veritat que tot passa i tot canvia molt!
Bé al·lotet, un petó gros i no perdis es nord si te dóna molt sa tramuntana! :P
Irene S.
Sí, sí, estimat Juanan, es temps passa volant... no fa falta que ho diguis! Jo és es tercer any, i no me veig l'any que ve acabant sa carrera ja... encara em sent com sa nena innocent que va arribar a Barcelona mig perduda i sense saber res. Però bé, es temps no es pot aturar, i l'únic que es pot fer és això que has fet tu: recordar es bons moments, rememorar-los, i seguir endavant, per tal de ser lo més feliç possible cada dia.
Una besadaa pageset mingala!
PD: No em diguis que m'enroll a n'es fotolog, lo que passa que et fa peresa llegir-ho tot! ;)
jajaa teenc por de fer faltes perque despres em fiques saa bronca... xd!
teenc que dirte que ets un cotilla... jaja que es comentaris que deixi jo no te tenen que interessar... xd
i sa actu de avui... m' agradat moolt!
1 besitoO!!
teestim!
Ja era hora que jo digués algo.... I amb aquest tema sa veritat és que diria que ens has deixat a tots pensant: "jo quan vaig arribar..." pues jo ja fa 5 anys també...com passa es temps i el que hem aprés i viscut!
Jo que vaig arribar al mundanal ruido, procedent d'un poblet d'Eivissa de només 400 habitants...ja pots pensar.
En fi, que tot va endavant, sa vida és com un tren que no s'atura, però que va fent algunes aturades.
M'ha quedat bé eh?
Una besada molt forta!
Chonistico, Botxinet, coqui, o el que sigui. Tu sempre seràs es meu amic cabroncete descarado. Don't forget that! t'estim too.
Petonets desde el final del pasillo.
Japonesillo chillón.
Juanito!! molt tristes hem quedat en vore que t'has oblidat de ses Eivissenques de sa 345. Ja no mus estimes?? Naltros a tu si! Molt guay es teu blog!
Norma i Tinoco
Publica un comentari a l'entrada