Sords i cecs

Us heu adonat de sa quantitat de gent que demana sous pes carrers? Jo avui els he contat. Des de les 9 i mitja fins a les 12 n'he vist cinc. A s'Avinguda de Tarradellas un, a Travessera de les Corts dos, quan he tret una T-10 a Plaça Catalunya un m'ha vengut per darrere, dins es metro un venia Kleenex i demanava sa voluntat amb sa típica cantarella que tenen. I no he contat es que hi ha a sa placeta de s'entrada a nes metro de Plaça Catalunya. Però amb lo que m'he fixat avui ha estat amb sa reacció de sa gent davant aquesta xacra social. Segur que aquesta situació l'heu viscuda moltes vegades i us sentireu identificats: es venedor de mocadors en es metro. M'he fixat que quan es senyor està fent es típic discurs sa gent, i jo també, giram es cap i miram per sa finestra es meravellós paisatge obscur des túnel de torn. Sa nostra reacció davant aquest home o dona que ens demana ajuda és no reaccionar, fer com si no l'escoltàssim, com si no anàs amb naltros sa cosa. Després de passar es platet aquest anònim individu puja a un altre vagó amb alguns cèntims més i desapareix de sa nostra vista però, encara que dissimulem, no de ses nostres vides. Què feu quan hi ha una senyora en terra i us interpel·la amb un got des Burger King? Li mirau a n'es ulls? Quina excusa posau per no donar-li res? Que teniu pressa? Que no duis ni un cèntim? Que s'ho gastarà en droga? Que no és sa teua culpa que ell/a estigui en aquesta situació? Podem posar totes ses excuses del món però es seus problemes, vulguem o no, també són es nostros. He de reconèixer que jo no donc res mai, que sóc des que passen pes seu costat com si no els veiés. A on ha dormit aquesta gent avui? Què menjaran demà? Tenen fills? Diuen que començam a estar en crisi. No vull pensar d'aquí a un temps com poden estar es nostros carrers, tan moderns i occidentals i plens de botigues xic i de gent amb ganes de passar sa VISA per quantes més botigues millor, ornamentats amb un, dos o tres sensesostres a cada cantó.

Foc a s'olla món!!!!!