Blocaires, ja sóc aquí!!!

Buenassssssssssss!!! Ja hi tornam a ser. Gracis a tots es optimistes que heu mirat aquest bloc durant s'estiu amb s'esperança que s'obrés un miracle i hi aparegués alguna cosa nova escrita. S'estiu ha estat bastant sabàtic i només he mirat s'ordinador per veure si Espanya havia guanyat alguna medalla més a Pekín o per mirar ses notes. I de tant mirar i mirar vaig veure que ja era periodista oficialment per alegria de tota sa família que em financia sa meua estada fora de s'illa. Es pensen que ja queda menys perquè torni. Un va aconseguint fites al llarg de la vida i quan hi arriba mai passa res. Només, i no és poc, es van assolint objectius però ràpidament se'n busquen de nous i a tornam a començar. Alguns ja sabreu que he estat a IB3 aquest estiu. Tenia una miqueta de por perquè mai havia treballat a sa televisió però crec que ha estat una bona experiència. Hi ha bona gent per Sant Rafel. I evidentment aquest estiu s'ha acabat sense descobrir qui és sa dona de sa meua vida. No hi ha pressa però ... I valtros què em contau? A alguns us he vist més però d'altres no tant com m'hauria agradat. De fet m'hauria agradat estar més amb tothom però es dies encara duren només 24 hores. Mos veim més sovent per aquí, ok? Sa foto va dedicada a un tio que renega des seus amics i de sa seua terra i se'n va a sa capital d'Ejpaña coño. Esper que tenguis sort Sedanié.

Foc a s'olla al·lots!!!!!

Cuando calienta el sol ...

En menys d'una horeta ja serà oficialment estiu. I pinta que farà moltíssima calor. Després d'una primavera humida, sobretot aquestes darreres setmanes, es presenta un estiu amb una calor i una humitat d'aquelles que fa que sa camiseta se t'aferri per tot. Dijous que ve ja seré a Eivissa. Tenc moltes ganes de veure es meus pares, na Natalia, es güelos Joan i Toni, ses güeles Catalina i Antònia, na Lina, na Yolanda, en Toni "Begueroni", en Mateu, en Blat, ... Esper un juliol de relax total. Aniré a sa platja, de compres, de festa, a dinar a cas güelus, a vore sa meua fiola Nerea, es meu padrí, a ballar pagès, ... I en agost a treballar a IB3. Crec que estaré a sa tele. A veure com m'apany. Tenc ganes de veure es companys periodistes. Ja us contaré com va anant s'estiu. Avui ha estat curtet.

Foc a s'olla estiu!!!!!

Hoy puede ser un gran día

No l'havia vist mai en persona i ha estat parlar d'ell i pam!, me'l trob davant casa. Us parl de n'Albert Espinosa. És un tio super alt!!! He vist com entrava amb un amic a prendre alguna coseta a nes Café de les Paraules (algun de valtros ja sap quin és). Després he agafat es tramvia i una dona que fa molt de temps que és jove s'ha caigut. Per sort no li ha passat res greu. Com es nota que avui no sé què contar-vos ... Dir-vos que ses pràctiques a COMRàdio van bé. Som molta gent, no és que hi hagi un companyerisme exagerat però no està mal. A vegades pens que em duc millor amb sa gent d'esports que no amb es meus companys d'informatius. I no és perquè no hi hagi gent jove però ... a vegades tenc més sintonia amb es que tenen una edat més avançada, no sé per quina raó. Amb qui tenc més contacte és amb na Isabel Serrano, que és sa cap de política i economia i, per tant, sa meua jefa més immediata. És una passada de tia, molt simpàtica i agradable. Fins ara m'han tractat molt bé i malgrat es desordre que pot semblar des de fora s'organització de quasi vint persones per dur endavant es butlletins horaris i s'informatiu de mitja hora a les 14h tot està molt ben muntat. No hi ha crits, no he vist renyar encara ningú, ... Hi ha errors, com per tot, però no s'acaba el món. Es primer dia vaig conèixer un mallorquí que havia treballat a IB3 quan jo i vaig estar durant s'estiu. Haviem parlat per telèfon però no ens coneixiem. Molt bon tio en Joan Barberà. També hi ha de becari en Pedro Riche, un altre mallorquí amic d'en Philippe. (Has vist el Barça de bàsquet, Pipo? Grandes!!!!!!) Per altra banda encara no sé què faré aquest estiu. M'havien oferit treballar a IB3 però ses coses estan canviant a Eivissa i no està res clar. A mi m'interessaria treballar-hi tres mesos i cobrant com tothom ja que, a la fi, faig és mateix treball que es demés. Vaig enviar un mail i un sms a qui s'encarrega des personal però encara no he rebut resposta. Ja us dic, ses coses estan embullades. Precarietat és una paraula que s'utilitza bastant en es món periodístic. Hauré d'aprendre a conviure amb ella però m'agrada arribar a sa ràdio i no sabre què faré aquell dia. Sa incertesa és es cuc aquell que fa que m'agradi tant es periodisme. Qui sap, potser demà passa un fet increïble a Barcelona davant meu i l'he de contar a tot el món. He d'estar preparat, avui pot ser un gran dia.

Foc a s'olla gent!!!!!