Ara tenc sa mateixa sensació que quan el Barça guanya de pallissa o sa nit que un ha pillat (no fa falta que estigui bona) o quan un està de botellón amb es amics o de sopar amb sa família de veritat. És a dir, que no vull que s'acabi mai encara que sàpiga que, d'un moment a s'altre això passarà. Ho dic perquè sé que s'etapa d'universitari s'acaba. Si més no, està més prop que mai. Molts de valtros ja no sou ni a Barcelona, d'altres us queden pocs dies per anar-vo'n i jo ni tan sols sé lo que faré d'aquí pocs mesos. El que és segur és que començarà una etapa nova i que vull que valtros hi seguiu formant part allà on sigui com fins ara. Sa qüestió és que aquest cap de setmana he estat a Eivissa per ballar a Sant Rafel, un poble des centre de s'illa amb unes platges que ni a Madrid. Hi ha fets que no tenen explicació ni val la pena sabre-ho ja. Ses coses passen i punt, no? Tu sabràs. També he anat a Sant Vicent a veure sa XXIV Pujada a Sa Cala. Només un cotxe se la va fotre. Sa de gent eivissenca que encara no haurà anat mai a n'aquest poble. Sa de murcianus que no hauran passat mai de Sant Gertrudis. Sa de desagraïts i FDP que despotriquen d'Eivissa i des eivissencs. Sa vida mos posa a cadascú a nes seu lloc. Temps al temps. Deman perdó a tots es que he fet mal en aquesta vida. Mai va ser malintencionat.Foc a s'olla eivissencs!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada