Radioteràpia ja!!!!!

Primer de tot, felicitar a na Neus que dilluns va complir 23 anys. Sa memòria passa males passades. Bé, de fet no tenc excusa. Se'm va olvidar i punt. Aquí hi som es dos a nes tren de Sòller l'any passat. També dir que avui és es des meu pare. N'ha fet 51. Hi ha hagut algun dia que pensava que no hi arribaria. Però ell és caparrut i encara mos vol fer companyia. I que duri!!! Molts anys papi!!! I sa güela, que ja ha tornat de Palma on ha anat a fer una visita a nes metges de Son Dureta. A vore si es polítics deixen d'embutxacar-se tants de sous i comencen a fer servir es sentit comú. Radioteràpia a Eivissa ja!!!!! Quan hi haurà un partit eivissenc de veritat??? Es des PSOE i des PP tenen ses mans lligades, no tenen prou autonomia. Depenen de Palma i de Madrid. Prou de sucursalisme!!! O espavilam o seguiran fotent-mos es sous!!! M'estic tornant d'un radical... Per cert, avui a El País hi ha un article den Josep Ramoneda en què no canviaria ni una coma. És més, em fa molta rabi no haver-lo pogut escriure jo. Més que res el més important és sa descripció que fa de sa dreta espanyola, una part d'ella encara hereva des franquisme. Llegiu-lo i ho comentam si voleu. Per cert, es que vàreu viatjar a Euskadi encara no fa dos setmanes que sapigueu que s'artista que va decorar sa Basílica de Aránzazu, en Jorge Oteiza, enguany es celebra es centenari des seu naixement. Brutal aquest home!!! Tot un catxondu.

Foc a s'olla bruts!!!!!

Dos no s'abarallen si un no vol

Ara tenc sa mateixa sensació que quan el Barça guanya de pallissa o sa nit que un ha pillat (no fa falta que estigui bona) o quan un està de botellón amb es amics o de sopar amb sa família de veritat. És a dir, que no vull que s'acabi mai encara que sàpiga que, d'un moment a s'altre això passarà. Ho dic perquè sé que s'etapa d'universitari s'acaba. Si més no, està més prop que mai. Molts de valtros ja no sou ni a Barcelona, d'altres us queden pocs dies per anar-vo'n i jo ni tan sols sé lo que faré d'aquí pocs mesos. El que és segur és que començarà una etapa nova i que vull que valtros hi seguiu formant part allà on sigui com fins ara. Sa qüestió és que aquest cap de setmana he estat a Eivissa per ballar a Sant Rafel, un poble des centre de s'illa amb unes platges que ni a Madrid. Hi ha fets que no tenen explicació ni val la pena sabre-ho ja. Ses coses passen i punt, no? Tu sabràs. També he anat a Sant Vicent a veure sa XXIV Pujada a Sa Cala. Només un cotxe se la va fotre. Sa de gent eivissenca que encara no haurà anat mai a n'aquest poble. Sa de murcianus que no hauran passat mai de Sant Gertrudis. Sa de desagraïts i FDP que despotriquen d'Eivissa i des eivissencs. Sa vida mos posa a cadascú a nes seu lloc. Temps al temps. Deman perdó a tots es que he fet mal en aquesta vida. Mai va ser malintencionat.

Foc a s'olla eivissencs!!!!!

Batzokis i Alkartetxes a Bardulia

Es pot dir que acab d'aterrar d'Euskadi i ja l'enyor. Es de Sa Colla de Labritja hem tornat sa visita que Korosti Dantza Taldea ens va fer a Eivissa es mes d'agost. I com diria Don Pep, es capellà de Sant Joan, fantàstic!!! Sa veritat és que sa millor manera de sortir de sa ignorància i olvidar-se des tòpics és viatjar i conèixer món. Euskadi i, concretament Guipúscoa i més encara Donosti, és preciosa. Hi heu d'anar algun dia. Encara que sigui per afartau-vos de txakolin i de pinxos bascos. Si voleu gaudir d'aquestes delícies gastronòmiques uns bons llocs per fer-ho són es batzokis i es alkartetxes. Es primers, es pot dir, que són es punts de trobada des simpatitzants des PNV on es reuneixen i fan ses seues xerradetes. Vaja, que són com ses seus socials on també hi ha bar i restaurant normalment. Quan anàrem a Gernika dinàren en un d'ells. I es alkartetxes, per sa seua part, són ses seus socials de Eusko Alkartasuna (EA). A Legazpi esmorzàvem en un d'aquests llocs. Hi ha que dir que tothom qui vulgui pot entrar-hi pertanyi o no a aquests partits. I si no saps a on els pots trobar et recoman anar a Bardulia. Aquest territori no és més que Guipúscoa abans de s'arribada des romans. És a dir, que es guipuscoans es consideren bárdulos que és com si es eivissencs es considerassin fenicis. Però ells amb raó. Per cert, també vaig tenir temps de jugar a pilota basca. Increïble, enganxa un munt. És com s'avantpassat des pàdel. N'Eneko i en Jon, dos garrits d'onze o dotze anys ens feren córrer moltíssim a part d'apallissar-mos a nen Marc i a jo. També ens ensenyaren a apreciar s'art des millor escultor basc Eduardo Chillida. Es artistes de veritat tenen sa ment en un nivell superior. Menjar, paisatge, cultura i, sobre tot, gent encantadora. Per tot això i més. Gora Euskal Herria!!!

Foc a s'olla bascos!!!!!

Mare, pàtria, llengua i fe

Mare, pàtria, llengua i fe. Segons el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Lluïs Martínez Sistach, sobre aquestes quatre idees s'ha de tenir una especial sensibilitat. És a dir, no se'n pot fer broma. Ho ha dit al programa Telemonegal de BTV. Si us aturau a pensar-ho només quinze segons veureu com té tota sa raó. I com sa pàtria d'un és d'allà on es sent doncs sa meua és Eivissa. I qui va contra Eivissa ho ha de pagar. I si un s'intenta aprofitar des seu poder i perjudica a nes demés també ha de pagar. I si n'Antonio Huerta, sa seua dona, es seu fill i sa seua nora han fet mal a Eivissa per beneficiar-se hauran de pagar. Ja poden ser a Argentina, al Carib o a Pekín o a Pokón, que es pes de sa justícia, un dia o s'altre, caurà sobre ells si es demostra que són culpables des delictes que se'ls imputen, entre ells es de corrupció urbanísitca. És tot un avís per a navegants: qui la fa, tard o d'hora, la paga. Qui s'ha aprofitat d'Eivissa i des eivissencs ho pagarà. No ho dubteu. Temps al temps. Per cert, segons Jesús Álvarez (Telediario 2 de TVE) Barça i Espanyol no són equips espanyols. És lo que té ser un llegidor de teleprompter. És broma, un lapsus el té qualsevol. Però ja era hora que algú s'atrevís a dir lo que tothom pensa. I manda huevos que ho hagin de dir a TVE. Una altra cosa: un espanyol s'ha tirat en pilotes en sa fossa des Palau Imperial del Japó. Sa policia ha tardat dos hores en detenir-lo. Tot això, i altres temes, estan causats per sa crisi, no ho dubteu. Però aquesta qüestió la tractaré un altre dia.

Foc a s'olla Eivissa!!!!!

No sou herois

Avui he entès sa sort que tenc d'haver nascut i de viure en aquesta terra. A quants llocs del món un home (o una dona) és capaç de passejar tranquil pes carrer? Sempre hi ha riscos però jo he anat des de sa Plaça de Francesc Macià fins a nes pis llegint El País sense haver de mirar en cap moment al front. Això es deu perquè, primer de tot, em conec tots es semàfors fins a casa però també perquè no tenc cap por que algú m'ataqui o m'atraqui, o que em caigui un bomba damunt. Pensau-hi. Si voleu, clar. I dò durant es camí m'ha donat temps de llegir una entrevista a nes líder d'Extremoduro, Robe Iniesta. Com sabeu no sóc un seguidor d'aquest grup de rock però m'agrada conèixer què pensa sa gent d'alguns temes. Destacaria quan li pregunten per ses drogues i ell contesta que sempre ha viscut com li ha donat la gana. Assegura que mig país pren cocaïna, però que ho fa d'amagat. Robe diu: "Lo que pasa es que vivimos en un país muy moña en el que hay tantas cosas que no se pueden hacer ni decir que parece que si no ocultas las cosas eres un demonio". No, si és tota una valentia foter-se de tot. Cadascú és lliure de fer lo que vulgui però no sou herois. Feis llàstima.

Foc a s'olla bruts!!!!!