Mare, pàtria, llengua i fe

Mare, pàtria, llengua i fe. Segons el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Lluïs Martínez Sistach, sobre aquestes quatre idees s'ha de tenir una especial sensibilitat. És a dir, no se'n pot fer broma. Ho ha dit al programa Telemonegal de BTV. Si us aturau a pensar-ho només quinze segons veureu com té tota sa raó. I com sa pàtria d'un és d'allà on es sent doncs sa meua és Eivissa. I qui va contra Eivissa ho ha de pagar. I si un s'intenta aprofitar des seu poder i perjudica a nes demés també ha de pagar. I si n'Antonio Huerta, sa seua dona, es seu fill i sa seua nora han fet mal a Eivissa per beneficiar-se hauran de pagar. Ja poden ser a Argentina, al Carib o a Pekín o a Pokón, que es pes de sa justícia, un dia o s'altre, caurà sobre ells si es demostra que són culpables des delictes que se'ls imputen, entre ells es de corrupció urbanísitca. És tot un avís per a navegants: qui la fa, tard o d'hora, la paga. Qui s'ha aprofitat d'Eivissa i des eivissencs ho pagarà. No ho dubteu. Temps al temps. Per cert, segons Jesús Álvarez (Telediario 2 de TVE) Barça i Espanyol no són equips espanyols. És lo que té ser un llegidor de teleprompter. És broma, un lapsus el té qualsevol. Però ja era hora que algú s'atrevís a dir lo que tothom pensa. I manda huevos que ho hagin de dir a TVE. Una altra cosa: un espanyol s'ha tirat en pilotes en sa fossa des Palau Imperial del Japó. Sa policia ha tardat dos hores en detenir-lo. Tot això, i altres temes, estan causats per sa crisi, no ho dubteu. Però aquesta qüestió la tractaré un altre dia.

Foc a s'olla Eivissa!!!!!

No sou herois

Avui he entès sa sort que tenc d'haver nascut i de viure en aquesta terra. A quants llocs del món un home (o una dona) és capaç de passejar tranquil pes carrer? Sempre hi ha riscos però jo he anat des de sa Plaça de Francesc Macià fins a nes pis llegint El País sense haver de mirar en cap moment al front. Això es deu perquè, primer de tot, em conec tots es semàfors fins a casa però també perquè no tenc cap por que algú m'ataqui o m'atraqui, o que em caigui un bomba damunt. Pensau-hi. Si voleu, clar. I dò durant es camí m'ha donat temps de llegir una entrevista a nes líder d'Extremoduro, Robe Iniesta. Com sabeu no sóc un seguidor d'aquest grup de rock però m'agrada conèixer què pensa sa gent d'alguns temes. Destacaria quan li pregunten per ses drogues i ell contesta que sempre ha viscut com li ha donat la gana. Assegura que mig país pren cocaïna, però que ho fa d'amagat. Robe diu: "Lo que pasa es que vivimos en un país muy moña en el que hay tantas cosas que no se pueden hacer ni decir que parece que si no ocultas las cosas eres un demonio". No, si és tota una valentia foter-se de tot. Cadascú és lliure de fer lo que vulgui però no sou herois. Feis llàstima.

Foc a s'olla bruts!!!!!

Blocaires, ja sóc aquí!!!

Buenassssssssssss!!! Ja hi tornam a ser. Gracis a tots es optimistes que heu mirat aquest bloc durant s'estiu amb s'esperança que s'obrés un miracle i hi aparegués alguna cosa nova escrita. S'estiu ha estat bastant sabàtic i només he mirat s'ordinador per veure si Espanya havia guanyat alguna medalla més a Pekín o per mirar ses notes. I de tant mirar i mirar vaig veure que ja era periodista oficialment per alegria de tota sa família que em financia sa meua estada fora de s'illa. Es pensen que ja queda menys perquè torni. Un va aconseguint fites al llarg de la vida i quan hi arriba mai passa res. Només, i no és poc, es van assolint objectius però ràpidament se'n busquen de nous i a tornam a començar. Alguns ja sabreu que he estat a IB3 aquest estiu. Tenia una miqueta de por perquè mai havia treballat a sa televisió però crec que ha estat una bona experiència. Hi ha bona gent per Sant Rafel. I evidentment aquest estiu s'ha acabat sense descobrir qui és sa dona de sa meua vida. No hi ha pressa però ... I valtros què em contau? A alguns us he vist més però d'altres no tant com m'hauria agradat. De fet m'hauria agradat estar més amb tothom però es dies encara duren només 24 hores. Mos veim més sovent per aquí, ok? Sa foto va dedicada a un tio que renega des seus amics i de sa seua terra i se'n va a sa capital d'Ejpaña coño. Esper que tenguis sort Sedanié.

Foc a s'olla al·lots!!!!!

Estiu estiuet

M'haureu de perdonar per haver deixat aquest espai sense actualitzar més de deu dies. Alguns de valtros, com en Marc Guillem, ja m'heu fet saber es vostro descontentament. I no és que no hagin passat coses tots aquests dies (com que es barco de sa foto, es THOPAGA, està fent-li companyia a nes TITANIC) però és que s'estiu fa aplatanar a un i a vegades només tenc ganes de jeure o mirar sa tele. Acab de venir de sa festa de s'esclerosi múltiple de Figueretes. Estic reventat. Això sí, estic fet un speaker i un DJ de puta mare. jejeje Es guiris me venien a preguntar si es podien gravar es CDs que posava i que a on se'ls podien comprar. A més, ja tenc pensat es regal que us faré a algun de valtros per es vostro aniversari o es algun comiat de solter, eh Mónica?¡¡¡¡ Dir-vos que sa xerrada d'ahir a can Manu amb ell i n'Àlvar va ser molt profitosa, que s'esmorzar amb en Dani, en Jordiet, Kees i n'Evander va ser surrealista i que ses canyes a nes Flotante i es kayacs de n'Adela són de puta mare. Fins ara estiu perfecte. Si això és guerra, que duri!!!

PD: M'agradaria que n'Agustinet i en Jaumet fossin més per aquí. Esper que en Philippe li vagi tot bé. A vore si en Manolo i en Mito ens conten què tal per Astúries. Axel!!! Una abraçada fortíssima per na Norma i na Carlota. Pens molt en valtros. Ara només falta que tu, sa que estàs allí amagada i no t'atreveixes a dir-me res, donis sa cara i et presentis davant meu.

Foc a s'olla amics!!!!!

Visca Cala Xuclà!!!

Què tal tot? Com us pega s'estiu? Jo, menys anar a sa platja, he fet quasi de tot. Fins i tot he vist sa selecció espanyola guanyar una Eurocopa!!! També us he de dir que dissabte vaig anar a una festa a Cala Xuclà amb na Mónica i n'Álvaro. Es meus cosins hi tenen un xiringuito muntaren una sardinada i barra lliure tota sa nit. Imaginau com va acabar!!! En juliol en tornen a fer una altra, si us voleu apuntar ja us diré quan és. S'endemà vaig haver d'anar a missa però menys mal que havia ben dormit per sa nit. JEJEJE. Demà aniré a pescar amb es meu pare que només mira sa tele tot es dia, a vore si li dóna una mica es sol. I també he ballat pagès, dos dies. Bé, ballar no gaire, només bufar sa flaüta. Us deix aquí una altra carta a n'es director d'Es Diari de sa celebració des triomf d'Espanya de diumenge passat. Sigueu feliços!!!

Foc a s'olla estiu!!!!!

M'encanta Arshavin

Jo cada dia flip més sense necessitat de prendre cap substància psicotròpica. Em pareix de puta mare, i m'agrada, que es faci un manifest de suport a sa llengua castellana. Es idiomes és un actiu de sa humanitat i, per tant, s'han de protegir. Ara bé, ses raons d'aquest em pareixen patètiques. Segons diuen es castellà està en perill per culpa de s'euskera, es gallec i es català. O sigui que unes llengües que no deuen arribar ni a nes deu milions de parlants totes juntes estan posant contra ses cordes a nes castellà. Qui s'ho creu això???!!! Per cert, curiosa carta a nes director avui a n'Es Diari. Estic totalment d'acord amb el que va dir Joan Barril a nes pròleg des seu programa Qwerty, a BTV. En Barril creu que si es castellà està realment en perill es seu enemic és s'anglès. Una mostra és sa novel·la guanyadora des premi Pulitzer 2008, La maravillosa vida breve de Óscar Wao, des nordamericà amb origens a Puerto Rico, Junot Díaz. Part de s'obra està escrita en spanglish, s'espanyol que parlen es llatinoamericans als Estats Units. En definitiva, que ja està bé de tocar es coions. Avui Espanya-Rússia. Vull que el Barça fitxi Arshavin. Es pròxim ja l'escriuré des d'Eivissa!!!

Foc a s'olla Selecció!!!!!

Què putes passa avui??!!!

En dies com avui és quan més es troba a faltar es que estan lluny i es qui més un estima. En dies com es d'avui un donaria alguna part des seu cos per estar prop des qui formen part de sa seua vida més íntima. En dies com es des meu sant, com avui, un recorda ses persones que han marcat s'existència d'un. Però un ja no sap si són fantasmes des passat o si ni tan sols varen existir mai. Un pensa, en dies de festa com avui, en sa seua terra i es seus avantpassats que tan lluitaren per tenir un tros de pa per dur-se a sa boca. Que tan patiren perquè es seus fills poguessin tenir una vida millor i sortin endavant. Que tan treballaren per deixar-mos una terra on poder-mos guanyar la vida. I ara, naltros, ens gastam tot lo que ells guanyaren en asenades i capricis que només fan que tornar-mos més bambos cada dia. Ja n'hi ha prou de pensar només en sortir de festar, anar a sa platja i comprar-se sa millor roba del món. Us omple fer tot això tenir uns calçons de cada color? Sou més feliços posant-vos més negres a sa platja que un etíop? No és més important fer alguna cosa per sa teua família, pes teu poble o per sa teua illa? Costa tant deixar de pensar un instant en un mateix/a? Pensa un instant. Què has fet de poc per augmentar es PIB des teu poble a part de pagar copes a nes locals des passatges des port de Vila o a Pachá? Què cony has fet de poc per sa cultura de sa teua illa? Què has fet per honrar es nom de sa teua família? Estàs content/a amb sa vida que dus? Creus que vas per bon camí i que ets un valen quan condueixes es teu cotxe a més velocitat de sa permesa? Què hi guanyes? Fama? Et sents millor amb tu mateix/a? Et fa feliç lligar amb quantes més ties o tios? Ets des que pensen que quants més sous millor? Cagu'n tot!!!

Foc a s'olla Sant Joan!!!!!