A gastar s'ha dit

Encara estic en estat de xoc. Feia dos temporades i mitja que no guanyàvem al Madrid. Ho dic en plural perquè encara que ni jo, ni es que llegiu es bloc, marcàssim cap gol els vàrem celebrar tant o més que es jugadors culés. Però hem de passar pàgina. Ja és passat. Com s'estàtua a cavall des petit gallec amb bigot de Santander. Ja era hora. També és història ses detencions de terroristes a nes País Basc. Cap somni s'aconsegueix matant. Anau pes camí equivocat. També és quasi història aquest any 2008. Com us ha anat? Per aquí, de moment, tenim salut. Que ja sabeu, i jo també, que no és poc. Lo que no és història encara és sa crisi econòmica. I lo que mos espera!!! Heu de sabre que tot aquest tingladu que és es capitalisme està muntant perquè es rics ho siguin encara més i es pobres no els hi fassem ombra. Si es pobres deixam de consumir lo que es rics mos venen se'ls hi ha acabat es xollo. Però si naltros no compram es seus productes és perquè estam sense un duro. O perquè tenim por. Vaja, que sa cosa està xunga, o sigui que a gastar tots aquest Nadal o serà molt pitjor. Espanya, diuen, té un des millors sistemes bancaris del món. Això és bo perquè es bancs són com es motor d'un cotxe. És a dir, bàsics. Però es nostro xasis no està para muchos trotes. A Espanya sa majoria de ses empreses són petites i mitjanes. Ses poques grans empreses que hi ha moltes són estrangeres. I aquestes són ses que haurien d'invertir en I+D per fer millores i descobriments que permetessin crear nous llocs de treball. Es Govern, quan ses coses anaven bé, hauria d'haver-se gastat es sous per quan venguessin ses vaques flaques d'ara. Però un senyor de bigot i repentinat de Valladolid es va fer un fart de repetir a tot el món que ell tenia dèficit zero. Així ens va. Europa tampoc ens deixa gaire marge de maniobra amb es Pacte d'Estabilitat i Creixement. No podem passar-mos d'un 3% des PIB en dèficit públic. Diuen que l'any que ve serà pitjor. Esper estar encara per aquí i comprovar-ho. Però encara hi ha esperances. Dia 22 és sa grossa de Nadal. Tots tenim possibilitats. Tranquils, no patiu. Es rics seguiran sent igual o més rics que abans i es pobres serem iguls o més pobres que abans. Esper ser per aquí per comprovar-ho. Un altre dia ja us parlaré de sa crisi. Jejeje. Demà torn a casa per Nadal!!!!! Visca el Barça!!!!! Bon Nadal a tothom!!!!!

Foc a s'olla amics!!!!!

Punt i seguit

Queden poques hores per anar a recollir es meus pares a s'aeroport. Han vengut a sa meua graducació com a llicenciat en periodisme. Pens que per a ells és un somni fet realitat. Per a jo ho és que ells siguin aquí. També m'agradarien que sa meua germana, sa meua padrina, es meu padrí, es quatre güelos i sa meua cosina hi fossin. A ells els hi dec tot. I a valtros, es meus amics i és que no ho sou tant, també. Encara record aquell ja llunyà dia de la Mercè de 2002 quan partia cap a Barcelona per començar sa vida universitària. Allò també va ser un somni fet realitat. Com han canviat ses coses!!! Jo he canviat. Naltros canviam. El món canvia. Tot canvia. Però naltros, a diferència des polítics, canviam de veritat. Ells fan canvis per deixar-ho tot igual. Ja m'enteneu. Vaig a dutxar-me i afeitar-me. Demà us explic com ha anat tota sa parafernàlia pompeuenca.

Foc a s'olla amics!!!!!

Fenicis? No, eivissencs!

Un sent certa satisfacció quan veu que no és un oasi enmig d'un desert, que en es mitjans eivissencs hi hagi certa discrepància i que hi tenen cabuda totes ses opinions. Dimecres 3 de desembre es periodista fenici Mariano Planells feia gala a Diario de Ibiza de sa seua no catalanitat. Ningú la posa en dubte. Diumenge s'humorista Sirvent li dóna sa rèplica a nes Dominical, just baix d'un altre article des periodista nascut a Sant Miquel, i m'estalvià feina. Ja sabeu què pens sobre tot això. Avui serà curtet. Estic cansat i vull anar a jeure. Per cert, si ho sé escric abans sobre en Titi Henry. Dissapte vull festa grossa. Es passadís va fer molt mal.

Foc a s'olla!!!!!

Tant se val d'on venim

18 a 31 i 2 a 9. Són ses lligues i copes d'Europa que tenen el Barça i el Madrid respectivament. Ni Francos, ni Di Stéfanos, ni Gurucetas. Sa diferència entre uns i es altres és sa mentalitat. No s'entén de cap altra manera. El Barça no té més títols per culpa des nostros pensaments autodestructors. Quan sa cosa funciona només pensam que al final acabarà malament en comptes de gaudir des moment. Tots sabeu que perquè el Barça guanyi ha de ser es millor. Al Madrid només li fa falta creure. Tenir fe. Com s'expliquen sinò ses darrers dos temporades? Teniem es millor equip i no vàrem guanyar res. El Madrid, en canvi, amb es vestuari fent pudor d'alcohol, apartant a jugadors com en Beckham i canviant de tècnic guanya dos lligues regalades per naltros. En vaig fart que es Camp Nou animi una puta merda. A Can Misses fan més remor. Som sa pitjor afició del món. Si enguany no guanyam res serà per culpa nostra. Avisats estam. I aquella final de Sevilla contra l'Steaua? I sa de Berna des pals quadrats i un gol en pròpia de Ramallets? I ses lesions de Schuster i Maradona? I es segrest den Quini quan anàvem líders sobrats? I es 4-0 d'Atenes? Prou!!!! que diria en Cuní. Ja està bé de ser pessimistes i de ai ai ai que patirem!!! O canviam de mentalitat o sempre serem uns loosers. Per una vegada en Laporta tenia raó: Al loro! Que no estamos tan mal!!!! Ara ja només falta que sa Senyoreta Pepis Henry deixi de fer xuts de canari i de queixar-se. Que sempre que falla li dóna sa culpa a sa gespa, li fa mal s'esquena o té sa bota descordada. Ell mai s'equivoca. Home!!!!! Que no som tan ases!!!! Visca el Barça!!!

Foc a s'olla culés!!!!!

Monuments i fotos fora!!!

Des de fa un temps que sa polèmica sobre sa retirada de símbols franquistes està més de moda que mai. Recordau sa retirada de s'estàtua del Generalísimo a cavall el 2005 a sa Plaza de San Juan de la Cruz de Madrid? Cert que va ser amb nocturnidad y alevosía (sa grua la va despenjar a les 02:4o de sa matinada) però això no va ser impediment perquè alguns ciutadans enyoradissos (alguns més joves que jo!!!) anassin a despedir-la amb es braç alçat i cantant de cara a nes solei tot i que era ben de nit. En compliment de sa Llei de Memòria Històrica s'Ajuntament de Barcelona retirarà ses plaques des Ministerio de la Vivienda amb es jou i ses fletxes que es ciutadans ho demanin. N'hi ha més de 4.000 en tota sa ciutat. Però hi ha un monument prop de casa que si no m'ho diuen mai hauria pensat que estàs dedicat a nen José Antonio. És un armatoste que a sa seua base té uns pagesos treballant amb una piscineta prop. De fet des de 1981 ja no està dedicat a nes fundador de La Falange perquè li tregueren un placa amb un retrat seu i es típic jou i ses flextes. Ara s'ha decidit destruir aquest monòlit. Aquests monuments són vergonyosos i han de caure. Estic en contra des que diuen que és part de sa nostra història i s'ha de conservar. Tenen raó, però és una història horrible que molesta a molta gent que va patir durant 40 anys. No hi ha cap raó perquè segueixin existint. Posaré un exemple. Potser és un poc banal i frívol però a jo em serveix. Quan un ho deixa amb sa seua al·lota o es seu jove treu ses fotos des suru, no? Formen part de sa nostra història però no tenim perquè veure fotos seues cada dia. Ho duim per dins i prou. Si ses fotos van fora, es monuments també.

Foc a s'olla democràcia!!!!!

Uns pocs elegits

Estariem tots d'acord si afirmàs que sa xocolata és deliciosa? I si us digués que El País és un bon diari? O que és Beatles són meravellosos? I que en Messi és un magnífic futbolista? Està clar que totes ses opinions són, evidentment, subjectives i, per tant, no tenim perquè pensar tots igual. Però crec, sense por a equivocar-me, que una majoria de naltros respondriem afirmativament a ses qüestions plantejades abans. Jo sé distingir un esportista mediocre d'un fora de sèrie. Reconec si un grup de música és bo o d'un altre món o si un diari em vol enganyar. En canvi, per què Las Meninas de Velázquez és o no un bon quadre? I es Gernika den Picasso? Segons he sentit sempre ambdós ho són, però sóc incapaç de raonar-ho. I encara tenc menys idea si parlam d'art contemporani, com ses obres den Miquel Barceló. Avui s'ha presentat sa cúpula de sa Sala de los Derechos Humanos y la Alianza de las Civilizaciones de sa seu de l'ONU a Ginebra (Suïssa) decorada per s'artista mallorquí. (Pas de comentar es sous que ha costat ni qui els pagarà ni res d'això). Un treball que representa la mar i una cova amb estalactites al mateix temps on es guanyador des Príncep d'Astúries ha utilitzat 35 tones de pintura i dos anys de feina junt amb quinze persones més. Sent frustració per no poder entendre s'art. Per no poder apreciar es detalls que fan que unes pinzellades passin de ser polides a meravelloses. I no parlem d'escultura o d'art abstracte... Sincerament, sa gent capaç d'admirar aquestes obres i de veure-hi més enllà són uns elegits. Tenen un tercer ull amb es que veuen coses que es demés no podem imaginar. Unstenen sort. Es demés mos agrada es futbol.

Foc a s'olla artistes!!!!!

Ja hi ha pebrassos!!!

Estam en època de pebrassos. Anar a buscar-ne és un des esports nacionals eivissencs. Es Amunts i Es Avalls plens de pitiüsos fonyant estepes i esparregueres buscant es bolet per antonomàsia a sa nostra terra. Però diuen que no és s'únic. Sa veritat és que jo n'he vist d'altres però es meus majors, com si no hi fossin. De fet en Joan Lluís Ferrer d'Es Diari ens ho explica. Diu que, fins i tot, n'hi ha de verinoses que poden arribar a matar a qui se les mengi. Anau amb seny al·lots!!! I és que a partir d'ara ho tendreu fotut es que penseu que a Holanda en podreu tastar perquè acaben de prohibir sa venda de bolets al·lucinògens. Res, a conformar-se amb es porros. Dir-vos també que estic content per s'eliminació del Real Madrid a mans del Real Unión de Irún a sa Copa del Rei (ho dubtàveu???). Lament, però, sa lesió den Van Nistelrooy que és un tio que em cau molt bé. Per cert, sabeu que sa pròxima temporada sa final de Champions és a nes Bernabéu??? Us imaginau una finalíssima Madrid-Barça??? Us agradaria??? (Mirau sa peli Tempus Fugit, és boníssima). Ahhhh!!! Agafaré s'expressió d'oasi català per adoptar-la i parlar de s'oasi pitiús. Per fi estar lluny de sa capital balear de cuyo nombre no quiero acordarme i no tenir ses infraestructures que ens toquen ens ha beneficiat. Ses dos illes que estan al nord de les Pitiüses s'han quedat a les fosques un parell llarg d'hores per culpa d'un llampec. Ja, ja, ja. Sort a London Manu!!! Aquesta vegada no fallaré i vendré a vore't.

Foc a s'olla pebrassos!!!!!