Fins aviat!!!

Bé, han passat moltes coses des des passat mes de març quan vaig escriure es meu últim post. He tornat a Eivissa, tenc parella, el Barça és pentacampió, treball a sa TEF i n'Andrés Montes ha mort. Per tot això no he tengut temps d'escriure més. Tampoc és correcte que ho faci. Per això em despedeix. Aviat es tancarà aquesta direcció. Gracis a tots per col·laborar amb es vostres comentaris. Fins una altra!!!

Foc a s'olla amics!!!!!

Dónde están? No se ven

Primer de tot m'agradaria felicitar el CB Puig d'en Valls pes seu èxit a sa Copa de la Reina d'enguany. Es varen classificar de miracle i han acabat sotscampiones. Simplement, es millor equip professional d'Eivissa. De futbol a Eivissa ni en parlam, d'acord? Crec que avui, 9 de març, es compleix un any des que en ZP tornà a guanyar ses eleccions. Avui us assegur que si sa cosa segueix així no repetirà. Han passat 365 dies i de lleis n'han fet ben poques. On és aquest govern? Hi ha govern? Coneixeu sa ministra d'Innovació? O és un ministre? Pocs es salven. És més seriós pareix en Rubalcaba. na Chacón va visitant ses tropes pel món, na Maleni què voleu que us digui i en Bermejo ja no hi és. Bé, deu ser caçant perdius sense llicència. En Sebastián amb moltes idees però pocs fets, na De la Vega poc lluitadora com a portaveu, en Solbes que n'està fart i se'n vol anar i es altres no pintes gaire. Fluixet fluixet. Duim només un any i aquest govern està esgotat. Em sap mal dir-ho. Llavor mos queixam que sa gent no va a votar i s'enfoten de sa política. No m'extranya. En ZP no pot anar a tapar tots es forats. I no m'estic referint a sa crisi econòmica perquè no hi ha cap govern del món que hagi trobat sa sol·lució, si és que n'hi ha. Ni tan sols es meu estimat Obama. No us fa rabi que naltros haguem de pagar ses malifetes des banquers? Es beneficis eren per ells, no? Idò ses pèrdues també cony! Bahh, em crec que arreglaré el món per escriure tot això ... Després pens que l'únic que mos queda és l'amor. Sí, de veritat. Estimar-mos i res més. A sa famili, es amics i s'al·lota o es jove. Molts ja som feliços amb això.

Foc a s'olla amics!!!!!

No ens queixem tant

Bufffffff!!! Mes i mig sense dir res. No té perdó de Déu. Ho sent molt. No tenc cap excusa convincent. No devia tenir ganes de contar res i punt. I no és que no hagin passat coses. Lo bo i lo dolent del món és que sempre passen coses. N'Obama ja és president, es davanters del Barça ja no pressionen com abans, he fet un viatge a Madrid per veure en Mariño i estic a punt d'acabar un llibre que em fa molta il·lusió. Hi ha altres temes que no canvien. Segueix sent estudiant universitari d'ADE, em segueix disfressant de vaca per carnestoltes, sa cuina de casa fa fastitx, ... Tenc un parell de viatges entre ses mans que m'agradaria realitzar però no sé si tendré temps ni sous per tots. Es de València per veure na Neus durant Falles ja està pagat. Després toca Londres a veure en Manu i, es que no està tan clar, és a Lappeenranta (Finlàndia) a veure en Carlitros de alcohol corren por tus venas jugón!!!! Ja vorem ... No em sol arrepentir de gaires coses que he fet però aquesta setmana sí que plany no haver-ne fet una que ja no té remei. Anar a nes teatre a veure en Rubianes. Hauré d'esperar a anar-lo a veure a l'infern. Molt trist que en alguns telenotícies hagin dedicat només 20 segons a sa seua mort i 18 d'ells a recordar que ell va dir que es ficassin aquesta Espanya pes cul. Quins periodistes més tristos. Bé, quins editors de telediaris més tristos. Per si no ho sabíeu encara no hi ha pau al món. Mentre naltros celebram es Nadal, es carnestoltes, mos banyam a Ses Salines o gaudim d'un concert hi ha gent que mata altra gent. Al loro!!! que diria aquell. Ànims davant sa crisi. Tot és relatiu. No ens podem queixar.

Foc a s'olla amics!!!!!

Pau, per què no?

Bon any nou a tots!!! Perdonau per no haver escrit abans. Ses festes són ses festes i un no té temps de res enmig de tants dinars i sopars familiars. Comença un nou any amb es típics desitjos d'amor, salut i feina. Però hi ha llocs on difícilment tendran alguna d'aquestes tres coses. A Gaza, amb bombes i projectils per enmig, complicat serà trobar al·lota, no ser ferit i molt menys tenir sous. I molts de naltros preocupats per s'examen de sa setmana que vé. Almenys naltros tenim moltes probabilitats de sobreviure una setmana més. I mentrestant ningú fa res per evitar-ho. Com que Israel és es braç dret des Estats Units hem d'estar tots callats. De sa gent que mana, és de veritat, és que mouen es fils de tot, a pocs els interessa sa pau. A pocs els interessa sa fam al món. A pocs els interessa es medi ambient. Només volen embutxacar-se quants més sous millors. Com si després, quan estiguin encaixonats i baix terra els hi servissin de res. Mentres tots aquests viuen amb el cor i s'ànima bruts. Jo no sé si hi ha res després de tot això però, per si de cas, em portaré bé. A més, costa lo mateix fer ses coses bé que malament.

Foc a s'olla bruts!!!!!

A gastar s'ha dit

Encara estic en estat de xoc. Feia dos temporades i mitja que no guanyàvem al Madrid. Ho dic en plural perquè encara que ni jo, ni es que llegiu es bloc, marcàssim cap gol els vàrem celebrar tant o més que es jugadors culés. Però hem de passar pàgina. Ja és passat. Com s'estàtua a cavall des petit gallec amb bigot de Santander. Ja era hora. També és història ses detencions de terroristes a nes País Basc. Cap somni s'aconsegueix matant. Anau pes camí equivocat. També és quasi història aquest any 2008. Com us ha anat? Per aquí, de moment, tenim salut. Que ja sabeu, i jo també, que no és poc. Lo que no és història encara és sa crisi econòmica. I lo que mos espera!!! Heu de sabre que tot aquest tingladu que és es capitalisme està muntant perquè es rics ho siguin encara més i es pobres no els hi fassem ombra. Si es pobres deixam de consumir lo que es rics mos venen se'ls hi ha acabat es xollo. Però si naltros no compram es seus productes és perquè estam sense un duro. O perquè tenim por. Vaja, que sa cosa està xunga, o sigui que a gastar tots aquest Nadal o serà molt pitjor. Espanya, diuen, té un des millors sistemes bancaris del món. Això és bo perquè es bancs són com es motor d'un cotxe. És a dir, bàsics. Però es nostro xasis no està para muchos trotes. A Espanya sa majoria de ses empreses són petites i mitjanes. Ses poques grans empreses que hi ha moltes són estrangeres. I aquestes són ses que haurien d'invertir en I+D per fer millores i descobriments que permetessin crear nous llocs de treball. Es Govern, quan ses coses anaven bé, hauria d'haver-se gastat es sous per quan venguessin ses vaques flaques d'ara. Però un senyor de bigot i repentinat de Valladolid es va fer un fart de repetir a tot el món que ell tenia dèficit zero. Així ens va. Europa tampoc ens deixa gaire marge de maniobra amb es Pacte d'Estabilitat i Creixement. No podem passar-mos d'un 3% des PIB en dèficit públic. Diuen que l'any que ve serà pitjor. Esper estar encara per aquí i comprovar-ho. Però encara hi ha esperances. Dia 22 és sa grossa de Nadal. Tots tenim possibilitats. Tranquils, no patiu. Es rics seguiran sent igual o més rics que abans i es pobres serem iguls o més pobres que abans. Esper ser per aquí per comprovar-ho. Un altre dia ja us parlaré de sa crisi. Jejeje. Demà torn a casa per Nadal!!!!! Visca el Barça!!!!! Bon Nadal a tothom!!!!!

Foc a s'olla amics!!!!!

Punt i seguit

Queden poques hores per anar a recollir es meus pares a s'aeroport. Han vengut a sa meua graducació com a llicenciat en periodisme. Pens que per a ells és un somni fet realitat. Per a jo ho és que ells siguin aquí. També m'agradarien que sa meua germana, sa meua padrina, es meu padrí, es quatre güelos i sa meua cosina hi fossin. A ells els hi dec tot. I a valtros, es meus amics i és que no ho sou tant, també. Encara record aquell ja llunyà dia de la Mercè de 2002 quan partia cap a Barcelona per començar sa vida universitària. Allò també va ser un somni fet realitat. Com han canviat ses coses!!! Jo he canviat. Naltros canviam. El món canvia. Tot canvia. Però naltros, a diferència des polítics, canviam de veritat. Ells fan canvis per deixar-ho tot igual. Ja m'enteneu. Vaig a dutxar-me i afeitar-me. Demà us explic com ha anat tota sa parafernàlia pompeuenca.

Foc a s'olla amics!!!!!

Fenicis? No, eivissencs!

Un sent certa satisfacció quan veu que no és un oasi enmig d'un desert, que en es mitjans eivissencs hi hagi certa discrepància i que hi tenen cabuda totes ses opinions. Dimecres 3 de desembre es periodista fenici Mariano Planells feia gala a Diario de Ibiza de sa seua no catalanitat. Ningú la posa en dubte. Diumenge s'humorista Sirvent li dóna sa rèplica a nes Dominical, just baix d'un altre article des periodista nascut a Sant Miquel, i m'estalvià feina. Ja sabeu què pens sobre tot això. Avui serà curtet. Estic cansat i vull anar a jeure. Per cert, si ho sé escric abans sobre en Titi Henry. Dissapte vull festa grossa. Es passadís va fer molt mal.

Foc a s'olla!!!!!

Tant se val d'on venim

18 a 31 i 2 a 9. Són ses lligues i copes d'Europa que tenen el Barça i el Madrid respectivament. Ni Francos, ni Di Stéfanos, ni Gurucetas. Sa diferència entre uns i es altres és sa mentalitat. No s'entén de cap altra manera. El Barça no té més títols per culpa des nostros pensaments autodestructors. Quan sa cosa funciona només pensam que al final acabarà malament en comptes de gaudir des moment. Tots sabeu que perquè el Barça guanyi ha de ser es millor. Al Madrid només li fa falta creure. Tenir fe. Com s'expliquen sinò ses darrers dos temporades? Teniem es millor equip i no vàrem guanyar res. El Madrid, en canvi, amb es vestuari fent pudor d'alcohol, apartant a jugadors com en Beckham i canviant de tècnic guanya dos lligues regalades per naltros. En vaig fart que es Camp Nou animi una puta merda. A Can Misses fan més remor. Som sa pitjor afició del món. Si enguany no guanyam res serà per culpa nostra. Avisats estam. I aquella final de Sevilla contra l'Steaua? I sa de Berna des pals quadrats i un gol en pròpia de Ramallets? I ses lesions de Schuster i Maradona? I es segrest den Quini quan anàvem líders sobrats? I es 4-0 d'Atenes? Prou!!!! que diria en Cuní. Ja està bé de ser pessimistes i de ai ai ai que patirem!!! O canviam de mentalitat o sempre serem uns loosers. Per una vegada en Laporta tenia raó: Al loro! Que no estamos tan mal!!!! Ara ja només falta que sa Senyoreta Pepis Henry deixi de fer xuts de canari i de queixar-se. Que sempre que falla li dóna sa culpa a sa gespa, li fa mal s'esquena o té sa bota descordada. Ell mai s'equivoca. Home!!!!! Que no som tan ases!!!! Visca el Barça!!!

Foc a s'olla culés!!!!!

Monuments i fotos fora!!!

Des de fa un temps que sa polèmica sobre sa retirada de símbols franquistes està més de moda que mai. Recordau sa retirada de s'estàtua del Generalísimo a cavall el 2005 a sa Plaza de San Juan de la Cruz de Madrid? Cert que va ser amb nocturnidad y alevosía (sa grua la va despenjar a les 02:4o de sa matinada) però això no va ser impediment perquè alguns ciutadans enyoradissos (alguns més joves que jo!!!) anassin a despedir-la amb es braç alçat i cantant de cara a nes solei tot i que era ben de nit. En compliment de sa Llei de Memòria Històrica s'Ajuntament de Barcelona retirarà ses plaques des Ministerio de la Vivienda amb es jou i ses fletxes que es ciutadans ho demanin. N'hi ha més de 4.000 en tota sa ciutat. Però hi ha un monument prop de casa que si no m'ho diuen mai hauria pensat que estàs dedicat a nen José Antonio. És un armatoste que a sa seua base té uns pagesos treballant amb una piscineta prop. De fet des de 1981 ja no està dedicat a nes fundador de La Falange perquè li tregueren un placa amb un retrat seu i es típic jou i ses flextes. Ara s'ha decidit destruir aquest monòlit. Aquests monuments són vergonyosos i han de caure. Estic en contra des que diuen que és part de sa nostra història i s'ha de conservar. Tenen raó, però és una història horrible que molesta a molta gent que va patir durant 40 anys. No hi ha cap raó perquè segueixin existint. Posaré un exemple. Potser és un poc banal i frívol però a jo em serveix. Quan un ho deixa amb sa seua al·lota o es seu jove treu ses fotos des suru, no? Formen part de sa nostra història però no tenim perquè veure fotos seues cada dia. Ho duim per dins i prou. Si ses fotos van fora, es monuments també.

Foc a s'olla democràcia!!!!!

Uns pocs elegits

Estariem tots d'acord si afirmàs que sa xocolata és deliciosa? I si us digués que El País és un bon diari? O que és Beatles són meravellosos? I que en Messi és un magnífic futbolista? Està clar que totes ses opinions són, evidentment, subjectives i, per tant, no tenim perquè pensar tots igual. Però crec, sense por a equivocar-me, que una majoria de naltros respondriem afirmativament a ses qüestions plantejades abans. Jo sé distingir un esportista mediocre d'un fora de sèrie. Reconec si un grup de música és bo o d'un altre món o si un diari em vol enganyar. En canvi, per què Las Meninas de Velázquez és o no un bon quadre? I es Gernika den Picasso? Segons he sentit sempre ambdós ho són, però sóc incapaç de raonar-ho. I encara tenc menys idea si parlam d'art contemporani, com ses obres den Miquel Barceló. Avui s'ha presentat sa cúpula de sa Sala de los Derechos Humanos y la Alianza de las Civilizaciones de sa seu de l'ONU a Ginebra (Suïssa) decorada per s'artista mallorquí. (Pas de comentar es sous que ha costat ni qui els pagarà ni res d'això). Un treball que representa la mar i una cova amb estalactites al mateix temps on es guanyador des Príncep d'Astúries ha utilitzat 35 tones de pintura i dos anys de feina junt amb quinze persones més. Sent frustració per no poder entendre s'art. Per no poder apreciar es detalls que fan que unes pinzellades passin de ser polides a meravelloses. I no parlem d'escultura o d'art abstracte... Sincerament, sa gent capaç d'admirar aquestes obres i de veure-hi més enllà són uns elegits. Tenen un tercer ull amb es que veuen coses que es demés no podem imaginar. Unstenen sort. Es demés mos agrada es futbol.

Foc a s'olla artistes!!!!!

Ja hi ha pebrassos!!!

Estam en època de pebrassos. Anar a buscar-ne és un des esports nacionals eivissencs. Es Amunts i Es Avalls plens de pitiüsos fonyant estepes i esparregueres buscant es bolet per antonomàsia a sa nostra terra. Però diuen que no és s'únic. Sa veritat és que jo n'he vist d'altres però es meus majors, com si no hi fossin. De fet en Joan Lluís Ferrer d'Es Diari ens ho explica. Diu que, fins i tot, n'hi ha de verinoses que poden arribar a matar a qui se les mengi. Anau amb seny al·lots!!! I és que a partir d'ara ho tendreu fotut es que penseu que a Holanda en podreu tastar perquè acaben de prohibir sa venda de bolets al·lucinògens. Res, a conformar-se amb es porros. Dir-vos també que estic content per s'eliminació del Real Madrid a mans del Real Unión de Irún a sa Copa del Rei (ho dubtàveu???). Lament, però, sa lesió den Van Nistelrooy que és un tio que em cau molt bé. Per cert, sabeu que sa pròxima temporada sa final de Champions és a nes Bernabéu??? Us imaginau una finalíssima Madrid-Barça??? Us agradaria??? (Mirau sa peli Tempus Fugit, és boníssima). Ahhhh!!! Agafaré s'expressió d'oasi català per adoptar-la i parlar de s'oasi pitiús. Per fi estar lluny de sa capital balear de cuyo nombre no quiero acordarme i no tenir ses infraestructures que ens toquen ens ha beneficiat. Ses dos illes que estan al nord de les Pitiüses s'han quedat a les fosques un parell llarg d'hores per culpa d'un llampec. Ja, ja, ja. Sort a London Manu!!! Aquesta vegada no fallaré i vendré a vore't.

Foc a s'olla pebrassos!!!!!

Yes, we can!!!

Sí, hem pogut. Barack Hussein Obama s'ha convertit en es primer president negre d'Estats Units. Dia històric pes nord-americans i per la resta del món. Què els hi costaria a nes polítics de per aquí valer sa meitat que es de per allà? Aquí es polítics són avorrits, no són mica carismàtics, els hi falta oratòria, ... Allà almenys semblen trets de pel·lícules de Hollywood. A ells me'ls crec encara que m'estiguin fotent sa trola més grossa del món. I si no vos ho creis llegiu es discurs de n'Obama. És magnífics!!! Cap insult ni retret a ningú. Tot mans esteses. Just igualet que aquí. Sempre podrem dir que sa nostra història es remunta molts segles endarrera però ells amb poc més de dos-cents anys tenen un sentit de sa democràcia que aquí Déu sap quan el tendrem. Per què no es respecten totes ses idees? Per què no es defenen amb ses armes de sa democràcia? Quan desapareixeran ETA i es de s'aguilutxo? A vore quan deixarem de veure símbols feixistes a nes camps de futbol i a ses manifestacions. Vénen temps nous, temps de canvi. Esper que sí. Ho esperam tots. Martin Luther King tenia un somni. Avui s'ha començat a complir.

Per cert, ja es pot consultar aquest bloc en es Cercabloc, un directori de blocs en català des Països Catalans.





Foc a s'olla Obama!!!!!

Prou d'innocència!!!

Torn a ser aquí. Després d'un cap de setmana amb es de casa ja estic immers dins aquesta jungla coneguda com Barcelona. No sabeu quant pagaria per haver acabat sa ditxosa carrereta que vaig començar farà ja set temporades!!! Alguna cosa no funciona bé en es sistema educatiu d'aquest país. O potser falla, més que res, s'educació de sa gent. No fa falta que us digui que estam a sa coa de tot lo bo però, això sí, som es millors del món en fotre-mos raies de farina. I encara diuen que baixa. Deu ser que sa gent no té tants sous per comprar-ne. Per cert, 3 de cada 100 persones diuen haver-se esnifat una línia en es darrer any. Mirau sa llista d'amics des Facebook a vore si valtros en coneixeu més de tres. Ja no és sa droga des triomfadors. Feis sa mateixa llàstima que es que es piquen en es Yonqui Park de Vila, ho sent molt. Si voleu ajuda m'ho deis. Però jo no volia parlar d'això avui. Sa meua ingènua mentalitat l'any 2002 em va fer creure que sa Universitat, amb majúscula, era un lloc on m'ensenyarien a pensar sobre fets que mai hauria imaginat. Que podriem debatre i discutir sobre el que passa a la vida. Què innocent!!! Acabaré tornant a Eivissa, si Déu vol, amb dos carreres però tornaré enfadat i decebut perquè crec que, a vegades, he après més a nes Seminari que aquí. En tot cas, com a experiència vital no té preu. Es amics coneguts i es moments viscuts superen es moments difícils i complicats. Ja no sóc tan innocent.

Foc a s'olla amics!!!!!

Radioteràpia ja!!!!!

Primer de tot, felicitar a na Neus que dilluns va complir 23 anys. Sa memòria passa males passades. Bé, de fet no tenc excusa. Se'm va olvidar i punt. Aquí hi som es dos a nes tren de Sòller l'any passat. També dir que avui és es des meu pare. N'ha fet 51. Hi ha hagut algun dia que pensava que no hi arribaria. Però ell és caparrut i encara mos vol fer companyia. I que duri!!! Molts anys papi!!! I sa güela, que ja ha tornat de Palma on ha anat a fer una visita a nes metges de Son Dureta. A vore si es polítics deixen d'embutxacar-se tants de sous i comencen a fer servir es sentit comú. Radioteràpia a Eivissa ja!!!!! Quan hi haurà un partit eivissenc de veritat??? Es des PSOE i des PP tenen ses mans lligades, no tenen prou autonomia. Depenen de Palma i de Madrid. Prou de sucursalisme!!! O espavilam o seguiran fotent-mos es sous!!! M'estic tornant d'un radical... Per cert, avui a El País hi ha un article den Josep Ramoneda en què no canviaria ni una coma. És més, em fa molta rabi no haver-lo pogut escriure jo. Més que res el més important és sa descripció que fa de sa dreta espanyola, una part d'ella encara hereva des franquisme. Llegiu-lo i ho comentam si voleu. Per cert, es que vàreu viatjar a Euskadi encara no fa dos setmanes que sapigueu que s'artista que va decorar sa Basílica de Aránzazu, en Jorge Oteiza, enguany es celebra es centenari des seu naixement. Brutal aquest home!!! Tot un catxondu.

Foc a s'olla bruts!!!!!

Dos no s'abarallen si un no vol

Ara tenc sa mateixa sensació que quan el Barça guanya de pallissa o sa nit que un ha pillat (no fa falta que estigui bona) o quan un està de botellón amb es amics o de sopar amb sa família de veritat. És a dir, que no vull que s'acabi mai encara que sàpiga que, d'un moment a s'altre això passarà. Ho dic perquè sé que s'etapa d'universitari s'acaba. Si més no, està més prop que mai. Molts de valtros ja no sou ni a Barcelona, d'altres us queden pocs dies per anar-vo'n i jo ni tan sols sé lo que faré d'aquí pocs mesos. El que és segur és que començarà una etapa nova i que vull que valtros hi seguiu formant part allà on sigui com fins ara. Sa qüestió és que aquest cap de setmana he estat a Eivissa per ballar a Sant Rafel, un poble des centre de s'illa amb unes platges que ni a Madrid. Hi ha fets que no tenen explicació ni val la pena sabre-ho ja. Ses coses passen i punt, no? Tu sabràs. També he anat a Sant Vicent a veure sa XXIV Pujada a Sa Cala. Només un cotxe se la va fotre. Sa de gent eivissenca que encara no haurà anat mai a n'aquest poble. Sa de murcianus que no hauran passat mai de Sant Gertrudis. Sa de desagraïts i FDP que despotriquen d'Eivissa i des eivissencs. Sa vida mos posa a cadascú a nes seu lloc. Temps al temps. Deman perdó a tots es que he fet mal en aquesta vida. Mai va ser malintencionat.

Foc a s'olla eivissencs!!!!!

Batzokis i Alkartetxes a Bardulia

Es pot dir que acab d'aterrar d'Euskadi i ja l'enyor. Es de Sa Colla de Labritja hem tornat sa visita que Korosti Dantza Taldea ens va fer a Eivissa es mes d'agost. I com diria Don Pep, es capellà de Sant Joan, fantàstic!!! Sa veritat és que sa millor manera de sortir de sa ignorància i olvidar-se des tòpics és viatjar i conèixer món. Euskadi i, concretament Guipúscoa i més encara Donosti, és preciosa. Hi heu d'anar algun dia. Encara que sigui per afartau-vos de txakolin i de pinxos bascos. Si voleu gaudir d'aquestes delícies gastronòmiques uns bons llocs per fer-ho són es batzokis i es alkartetxes. Es primers, es pot dir, que són es punts de trobada des simpatitzants des PNV on es reuneixen i fan ses seues xerradetes. Vaja, que són com ses seus socials on també hi ha bar i restaurant normalment. Quan anàrem a Gernika dinàren en un d'ells. I es alkartetxes, per sa seua part, són ses seus socials de Eusko Alkartasuna (EA). A Legazpi esmorzàvem en un d'aquests llocs. Hi ha que dir que tothom qui vulgui pot entrar-hi pertanyi o no a aquests partits. I si no saps a on els pots trobar et recoman anar a Bardulia. Aquest territori no és més que Guipúscoa abans de s'arribada des romans. És a dir, que es guipuscoans es consideren bárdulos que és com si es eivissencs es considerassin fenicis. Però ells amb raó. Per cert, també vaig tenir temps de jugar a pilota basca. Increïble, enganxa un munt. És com s'avantpassat des pàdel. N'Eneko i en Jon, dos garrits d'onze o dotze anys ens feren córrer moltíssim a part d'apallissar-mos a nen Marc i a jo. També ens ensenyaren a apreciar s'art des millor escultor basc Eduardo Chillida. Es artistes de veritat tenen sa ment en un nivell superior. Menjar, paisatge, cultura i, sobre tot, gent encantadora. Per tot això i més. Gora Euskal Herria!!!

Foc a s'olla bascos!!!!!

Mare, pàtria, llengua i fe

Mare, pàtria, llengua i fe. Segons el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Lluïs Martínez Sistach, sobre aquestes quatre idees s'ha de tenir una especial sensibilitat. És a dir, no se'n pot fer broma. Ho ha dit al programa Telemonegal de BTV. Si us aturau a pensar-ho només quinze segons veureu com té tota sa raó. I com sa pàtria d'un és d'allà on es sent doncs sa meua és Eivissa. I qui va contra Eivissa ho ha de pagar. I si un s'intenta aprofitar des seu poder i perjudica a nes demés també ha de pagar. I si n'Antonio Huerta, sa seua dona, es seu fill i sa seua nora han fet mal a Eivissa per beneficiar-se hauran de pagar. Ja poden ser a Argentina, al Carib o a Pekín o a Pokón, que es pes de sa justícia, un dia o s'altre, caurà sobre ells si es demostra que són culpables des delictes que se'ls imputen, entre ells es de corrupció urbanísitca. És tot un avís per a navegants: qui la fa, tard o d'hora, la paga. Qui s'ha aprofitat d'Eivissa i des eivissencs ho pagarà. No ho dubteu. Temps al temps. Per cert, segons Jesús Álvarez (Telediario 2 de TVE) Barça i Espanyol no són equips espanyols. És lo que té ser un llegidor de teleprompter. És broma, un lapsus el té qualsevol. Però ja era hora que algú s'atrevís a dir lo que tothom pensa. I manda huevos que ho hagin de dir a TVE. Una altra cosa: un espanyol s'ha tirat en pilotes en sa fossa des Palau Imperial del Japó. Sa policia ha tardat dos hores en detenir-lo. Tot això, i altres temes, estan causats per sa crisi, no ho dubteu. Però aquesta qüestió la tractaré un altre dia.

Foc a s'olla Eivissa!!!!!

No sou herois

Avui he entès sa sort que tenc d'haver nascut i de viure en aquesta terra. A quants llocs del món un home (o una dona) és capaç de passejar tranquil pes carrer? Sempre hi ha riscos però jo he anat des de sa Plaça de Francesc Macià fins a nes pis llegint El País sense haver de mirar en cap moment al front. Això es deu perquè, primer de tot, em conec tots es semàfors fins a casa però també perquè no tenc cap por que algú m'ataqui o m'atraqui, o que em caigui un bomba damunt. Pensau-hi. Si voleu, clar. I dò durant es camí m'ha donat temps de llegir una entrevista a nes líder d'Extremoduro, Robe Iniesta. Com sabeu no sóc un seguidor d'aquest grup de rock però m'agrada conèixer què pensa sa gent d'alguns temes. Destacaria quan li pregunten per ses drogues i ell contesta que sempre ha viscut com li ha donat la gana. Assegura que mig país pren cocaïna, però que ho fa d'amagat. Robe diu: "Lo que pasa es que vivimos en un país muy moña en el que hay tantas cosas que no se pueden hacer ni decir que parece que si no ocultas las cosas eres un demonio". No, si és tota una valentia foter-se de tot. Cadascú és lliure de fer lo que vulgui però no sou herois. Feis llàstima.

Foc a s'olla bruts!!!!!

Blocaires, ja sóc aquí!!!

Buenassssssssssss!!! Ja hi tornam a ser. Gracis a tots es optimistes que heu mirat aquest bloc durant s'estiu amb s'esperança que s'obrés un miracle i hi aparegués alguna cosa nova escrita. S'estiu ha estat bastant sabàtic i només he mirat s'ordinador per veure si Espanya havia guanyat alguna medalla més a Pekín o per mirar ses notes. I de tant mirar i mirar vaig veure que ja era periodista oficialment per alegria de tota sa família que em financia sa meua estada fora de s'illa. Es pensen que ja queda menys perquè torni. Un va aconseguint fites al llarg de la vida i quan hi arriba mai passa res. Només, i no és poc, es van assolint objectius però ràpidament se'n busquen de nous i a tornam a començar. Alguns ja sabreu que he estat a IB3 aquest estiu. Tenia una miqueta de por perquè mai havia treballat a sa televisió però crec que ha estat una bona experiència. Hi ha bona gent per Sant Rafel. I evidentment aquest estiu s'ha acabat sense descobrir qui és sa dona de sa meua vida. No hi ha pressa però ... I valtros què em contau? A alguns us he vist més però d'altres no tant com m'hauria agradat. De fet m'hauria agradat estar més amb tothom però es dies encara duren només 24 hores. Mos veim més sovent per aquí, ok? Sa foto va dedicada a un tio que renega des seus amics i de sa seua terra i se'n va a sa capital d'Ejpaña coño. Esper que tenguis sort Sedanié.

Foc a s'olla al·lots!!!!!

Estiu estiuet

M'haureu de perdonar per haver deixat aquest espai sense actualitzar més de deu dies. Alguns de valtros, com en Marc Guillem, ja m'heu fet saber es vostro descontentament. I no és que no hagin passat coses tots aquests dies (com que es barco de sa foto, es THOPAGA, està fent-li companyia a nes TITANIC) però és que s'estiu fa aplatanar a un i a vegades només tenc ganes de jeure o mirar sa tele. Acab de venir de sa festa de s'esclerosi múltiple de Figueretes. Estic reventat. Això sí, estic fet un speaker i un DJ de puta mare. jejeje Es guiris me venien a preguntar si es podien gravar es CDs que posava i que a on se'ls podien comprar. A més, ja tenc pensat es regal que us faré a algun de valtros per es vostro aniversari o es algun comiat de solter, eh Mónica?¡¡¡¡ Dir-vos que sa xerrada d'ahir a can Manu amb ell i n'Àlvar va ser molt profitosa, que s'esmorzar amb en Dani, en Jordiet, Kees i n'Evander va ser surrealista i que ses canyes a nes Flotante i es kayacs de n'Adela són de puta mare. Fins ara estiu perfecte. Si això és guerra, que duri!!!

PD: M'agradaria que n'Agustinet i en Jaumet fossin més per aquí. Esper que en Philippe li vagi tot bé. A vore si en Manolo i en Mito ens conten què tal per Astúries. Axel!!! Una abraçada fortíssima per na Norma i na Carlota. Pens molt en valtros. Ara només falta que tu, sa que estàs allí amagada i no t'atreveixes a dir-me res, donis sa cara i et presentis davant meu.

Foc a s'olla amics!!!!!