Primer de tot felicitar a na Irene Toledo pes seu 24 aniversari. Esper que passi un bon dia acompanyat des seu estimadíssim Jordiet i de tots es que l'estimam. Àxel, pots estar tranquil avui no parlaré de temes seriosos. Acab de veure es darrer capítol de sa quarta temporada de sa sèrie televisiva Lost. En Dani, n'Adri i jo encara estam en estat de xoc com uns bons friquis. He de dir que jo vaig començar-la a veure en Setmana Santa i m'ha enganxat. Ara esperam que en Jordi, quan tengui temps, mos agafi i poguem continuar-la veient junts. Crec que n'Àxel també s'unirà sa temporada que ve. Evidentment no desvelaré res del que passa però és al·lucinant. Pes que no la veis tracta d'un grup de gent que sobreviu a un accident aeri i es troben en una illa on passen coses que no són normals. Crec que tots es que som seguidors us la recomanam en es que encara no ho sou. I parlant d'accidents aeris, ahir n'hi va haver dos. Un a Toledo, amb dos morts, i un altre a Honduras, en què han mort cinc persones. Es des primer accident era una avioneta que transportava paracaigudistes que es dia abans havien fet un anunci en directe per una televisió britànica. A jo sempre m'ha apassionat volar. De fet, sempre que puc deman finestra quan vol en avió per poder observar sa nostra geografia des de l'aire. És per això que he somiat alguna vegada que em tirava en paracaigudes. Crec recordar que en Mariño m'ha dit que a ell també li agradaria. I, darrerament na Neus "Rota" també m'ho ha dit. Jo no estic gaire segur, crec que em falta un poc de "valor". Si ningú em convenç ho deixaré per quan sigui un güelet i no tengui res a perdre. Estudiau molt i aprovau més. Foc a s'olla estudiants!!!!!
4 comentaris:
My dream is to fly...!!! Over the rainbow... so high!!
Ei Juanan!
Ja fa dies que et tenia abandonat... perdona'm!! Però t'he llegit sempre, sa meua cita aquí cada dos dies és obligada.
Però avui és diferent, perquè ja que m'has citat, no puc ser menys i deixar-te alguna parauleta.
No em recordis s'accident de Lillo!! No sé si t'ho vaig contar, però al final es meu amic no es va poder tirar pes mal temps que feia... Així que haurà de tornar... Però si se n'ha enterat d'això... ho veig cru, perquè ja estava una mica cagat! Esperc que a tu això no t'hagi afectat gaire, i si no em tir amb es meu amic quan hi vagi, saps que tu i jo tenim una cita pendent amb aquest assumpte.
Bé, res a contar gaire interessant... Moltes d'exàmens (onze exactament), en només 18 dies... Avui n'he fet dos, i dimarts dos mes. Això pareix que va de "packs". És lo que té ser estudiant...
Per cert, quan vas a Eivissa? A lo millor coincidim i tot a s'aeroport...!!
Va, que ja m'he enrollat aprou, que després dius que som una pesada.
Alee, una besada! A estudiar s'ha dit! ;)
Acabo de veure el final de la temporada....amazing!!! Pels que no seguiu la sèrie...només dir-vos que al final l'assassí es el "mayordomo". L'any que ve m'uniré al vostre grup coki, quin remei no? jajaja encara que si segueixen aquest ritme potser ens donarà un infart i no la veurem acabar. Jack afeitate!!!
Juanantoñito, definitivamente hay que saltar de un avión. No hay lugar para la duda, ni el miedo. Se acabó el vacilar... toca saltar!!! Yo estoy dispuesto. Tu me phone calleas y yo acudo cual onda sónica.
Después del Hurricane Condor hay que probar cosas nuevas!
Publica un comentari a l'entrada